Publicitat
Publicitat

Quan un dels grans queda en fora de joc

El beisbol nord-americà viu marcat per l'escàndol relacionat amb dopatge més gran en dècades

Alex Rodriguez sempre havia aspirat a convertir-se en una estrella de la lliga de beisbol nord-americana (MLB). Aquest desig el consumia des de ben petit, quan va iniciar una carrera prometedora i plena de triomfs. Fama, diners i rècords batuts: ho volia tot.

Durant gran part dels últims vint anys, Rodriguez ha vist com el seu somni es feia realitat, fins que, dilluns passat, la MLB li va exigir que es retirés de la competició. La lliga ha imposat al jugador una suspensió de 211 partits, a partir de dimarts i durant tota la temporada 2014, per haver infringit el programa antidopatge. La MLB acusa Rodriguez d'haver consumit testosterona i hormones del creixement, i encara està pendent dels resultats de les investigacions en una clínica de Florida des d'on es creu que seguia un tractament amb substàncies il·legals per potenciar el seu rendiment.

Dilluns mateix, dotze jugadors més de la MLB van haver d'acceptar sancions de fins a 50 partits, entre els quals hi ha els jugadors de l'All Star Everth Cabrera, Nelson Cruz i Jhonny Peralta. Després de comprometre's a apel·lar contra la seva sanció abans de dijous, Rodriguez va poder disputar el primer partit de la temporada amb el seu equip, els Yankees de Nova York. El jugador d'origen dominicà va ser escridassat pel públic les quatre vegades que va sortir a batre. Va ser una escena excepcional: un jugador que ha aconseguit fer 647 home run al llarg de la seva carrera i que ara queda totalment desacreditat.

La MLB ha decidit fer front al dopatge, un problema freqüent en el beisbol nord-americà, amb mesures molt més severes que les que s'han aplicat en altres esports. Tot i això, el president de la lliga, Bud Selig, sap que l'espera una llarga batalla legal. "Estic lluitant per la meva vida", va assegurar Rodriguez. "M'haig de defensar. Si no ho faig jo, no ho farà ningú", va reconèixer.

Rodriguez, que l'any 2009 va admetre haver consumit esteroides quan jugava amb els Texas Rangers (del 2001 al 2003), va negar-se a respondre si havia tornat a consumir drogues per millorar el seu rendiment. El jugador va dir que volia deixar que el procés judicial avancés i "donar als aficionats del beisbol l'oportunitat de centrar-se en les grans històries que hi tenen lloc". Va ser una més de les típiques respostes buides de Rodriguez, que o bé prefereix ignorar el seu paper en aquesta història o bé tant se li'n dóna. I el beisbol no se'n desfarà tan fàcilment: Michael Weiner, director de l'associació de jugadors professionals, va explicar que el més probable és que la resolució de l'apel·lació no arribi fins al novembre.

Weiner va comentar que la suspensió de Rodriguez li semblava exagerada, però sí que va reconèixer que la situació resulta preocupant, amb un nombre elevat de jugadors suspesos per dopatge. Tot plegat, tan sols dues setmanes després que un dels jugadors més valorats de la competició, Ryan Braun dels Milwakee Brewers, fos sancionat amb 65 partits de suspensió després de reconèixer la seva implicació en la trama.

Sancions més dures

Durant la reunió executiva dels jugadors celebrada aquest hivern, Weiner va assegurar que alguns professionals apostaven perquè s'apliquessin sancions més dures. Segons el reglament actual, al jugador que dóna positiu per primera vegada se li aplica una suspensió de 50 partits; la segona vegada, una suspensió de 100 partits, i si se l'enxampa una tercera vegada, se li aplica una sanció per a tota la vida.

L'entrenador dels Yankees, Joe Girardi, ha admès que mai havia preguntat a Rodriguez si havia tornat a dopar-se. Les conseqüències d'aquest procés per als Yankees poden ser molt greus, tant a nivell econòmic com esportiu. El fet és que, tant si guanya com si perd l'apel·lació, Rodriguez ja té el seu lloc a la història del beisbol nord-americà. Frisava pel seu llegat fins i tot abans de tenir-lo, però ja fa temps que s'ha encarregat de deslluir-lo. Ara s'aferra a un esport que diu que estima; el mateix esport que, desesperadament, espera que se'n vagi.