BarcelonaAra que s’acosta Nadal ve de gust recuperar les tradicions més nostrades. El tió, la carta als Reis, l’escudella de galets i els canelons de Sant Esteve… I, ves per on, sembla que també al Barça se li ha encomanat aquest esperit nadalenc i de mica en mica es retroba amb el seu futbol, aquell joc genuí que el va fer triomfador i admirat arreu del món.
A la cuina, com al futbol, els xefs i els marmitons canvien amb el pas dels anys. És llei de vida. La gràcia no és qui cuini, sinó que la recepta es mantingui intacta. O que, com a molt, s’adapti als nous temps. Però que segueixi sent exquisida. Sempre hi haurà algun baladrer que dirà que l’àvia cuinava millor, o que els pollastres d’abans tenien més bon gust. I potser tindrà raó, però les coses no són eternes. El que sí que podem escollir és entre el llibre de receptes o el menjar preparat. Entre la cassola de terrissa o el microones. Entre el xup-xup i el foc lent o solucionar-ho tot amb cinc minuts a màxima potència.
Vaja, com el Barça: pot escollir entre mantenir l’estil i mirar d’adaptar-lo als nous temps o canviar-lo pel resultadisme pur i dur. I Luis Enrique aposta per la primera opció. Una opció lenta i que no garanteix resultats immediats, però que, si es fa bé, acaba sent millor que cap altra. El que passa és que la paciència s’esgota ràpid i quan els budells ronquen i el dinar encara no està a punt, es corre el risc de caure en la temptació d’atipar-se amb patates de bossa.
El Barça s’ha convertit en un club de gurmets que espera les festes amb candeletes per fer tres tiberis d’una tacada: la nit de Nadal, el dia 25 i Sant Esteve. Però ara que no hi ha l’àvia, cal assumir el risc que el nou cuiner s’equivoqui a l’hora d’executar la recepta. En el primer any, Luis Enrique se’n va sortir bé -tot i el rum-rum de la família, sempre tan optimista-. En el segon va fer algun canvi i la cosa es va guerxar lleugerament. Ara, en el tercer, li toca incorporar nous ingredients. Funcionarà? Guardiola ja el va beneir i Xavi, aquesta setmana, també hi posava la mà al foc. Si ells ho diuen, serà qüestió de tenir paciència.
