Publicitat
Publicitat

Amb Martino arriba l'autocrítica

Jugadors i tècnics reconeixen que l'equip havia oblidat part del seu manual

Des del primer dia, Gerardo Martino va parlar sense embuts. El calorós divendres en què va ser presentat, el tècnic argentí va assenyalar la clau per recuperar l'hegemonia a Europa: "Mantenir la fam i recuperar la pressió". Cada vegada que s'ha posat davant d'un micròfon, l'entrenador s'ha referit al mateix: el Barça havia perdut l'essència del seu manual. Després del partit contra el Llevant, va ser rotund. "El meu deure és recuperar conceptes que els nois van deixar de fer i que ells saben que van deixar de fer". La claredat del tècnic és encomanadissa, també els jugadors parlen en la mateixa línia. Xavi, Alves, Mascherano, els pesos pesants del vestidor, s'han abonat a la tesi de retornar a l'essència, a tornar a mossegar el rival com si els anés la vida. Mentre l'any passat aquest tipus de declaracions apareixien amb comptagotes, enguany s'ha obert la veda i tothom s'hi refereix. Però les paraules de Martino plantegen una gran pregunta. Per què es va oblidar un dels grans punts del decàleg d'aquest equip?

Des del club apunten que la malaltia de Tito Vilanova canvia tots els escenaris possibles. Res és igual amb el que viu el vestidor, no només jugadors sinó tots els que formen part del col·lectiu. Als despatxos del Camp Nou, reconeixen que alguns jugadors aprofitaren l'absència de l'entrenador per prendre's la seva feina d'una manera més relaxada. Al club eviten que les mirades es focalitzin en la figura de Jordi Roura. "Va fer el que va poder", reconeixen per eximir de qualsevol responsabilitat el segon de Vilanova.

Quan Xavi Hernández va parlar després de golejar el Llevant sobre l'absència de treball tàctic després de la malaltia de Tito, el focus va tornar a situar-se sobre Roura. El futbolista, però, conscient de la repercussió de les seves paraules, va voler matisar ahir al matí a través de Víctor Valdés el sentit de les seves declaracions. "S'ha malinterpretat Xavi", va explicar el porter després de parlar amb l'egarenc. L'entorn del futbolista i fonts del club expliquen que les paraules de Xavi no pretenien ser un atac a la labor de Roura, sinó una lloança a la figura de Vilanova. L'empordanès era l'encarregat de tots els aspectes tàctics i la seva absència va obrir un buit que ningú va saber omplir. L'arribada de Rubi pretenia reforçar l'equip tècnic en aquest sentit, una persona amb capacitat de llegir partits i treballar aspectes d'aquest tipus, i que suplís Vilanova durant les absències derivades dels viatges programats a Nova York per tractar la seva malaltia. Al club les paraules de Xavi van crear confusió. "Per què no ho deia al febrer?", es preguntaven dins de l'entitat.

Malgrat que el club posa èmfasi a protegir Roura, alguns jugadors no van veure en ell una figura autoritària. No se'l van creure. La manera de ser de Roura, la manera com comunicava o alguns episodis durant partits de màxima tensió amb alguns futbolistes van fer que la plantilla no veiés en Jordi Roura el líder per tirar endavant el projecte. Algunes veus del club es pregunten si no haurien d'haver estat els jugadors els que haguessin hagut de liderar el grup en una situació tan difícil.

Quan Martino va dir diumenge que els jugadors "saben que van deixar de fer" algunes coses, el tècnic llançava un missatge clar als futbolistes. La fam, la pressió, les ganes de córrer per recuperar la pilota a prop de la porteria rival no només es treballen en els entrenaments, també cal estar predisposat a fer-ho. És una qüestió de voluntat. El gran objectiu de Martino és recuperar aquesta voluntat, oferir nous reptes a uns futbolistes que ho han guanyat tot. Per això la seva arribada al Barça s'ha vist dins de l'entitat com una onada d'aire fresc. Una sacsejada, un tècnic capaç d'asseure Messi al minut 70 de partit o no incloure en l'onze inicial el jugador estrella que va costar 57 milions d'euros. Tot i que el missatge públic del club sigui focalitzar en la malaltia de Tito Vilanova el motiu de la baixada d'intensitat de l'equip, dins del vestidor saben que hi ha més motius, raons que cal buscar abans de la recaiguda de Vilanova i la seva llarga absència.

En l'últim any de Pep Guardiola, l'equip ja patia algun d'aquests símptomes. El de Santpedor va avisar l'equip. Però el tècnic des d'un principi sabia que el final era inevitable. Per això sempre explicava als seus -també públicament en una producte publicitari en format entrevista d'un banc- que el cicle d'un entrenador durava quatre o cinc anys. Amb el pas del temps el vestidor va deixar de fer el que sabia; potser ara, quan reconeixen que s'han perdut coses, simplement estan fent un acte d'autocrítica.