Publicitat
Publicitat

IPC

Els preus de la telefonia continuen enfonsant la inflació

Catalunya es desmarca de la mitjana estatal amb una mínima pujada del 0,1% en l’IPC

Nous escenaris, nous dubtes. Ara que les primes de risc s’han relaxat i que -sembla- la fase més crítica de la crisi de l’euro ha quedat enrere, un nou interrogant despunta a l’horitzó: fins a quin punt la davallada dels preus és un problema? Les dades de la inflació publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística corroboren que aquest descens es va mantenir durant el mes de març.

En concret, els preus van baixar a Espanya un 0,1% en comparació amb el març de l’any passat. La dada és lleugerament diferent de les primeres estimacions que s’havien publicat (l’indicador avançat afirmava que el descens havia estat del 0,2%), però no varien la tendència, que és clarament a la baixa. El març del 2013 la inflació espanyola estava en el 2,4% i ara està en registres negatius (vegeu el gràfic).

A Catalunya, les dades han estat lleugerament diferents, ja que els preus van créixer un lleuger 0,1% i es va mantenir la diferència de dues dècimes amb la inflació espanyola, la mateixa del mes anterior. Ara bé, la diferència respecte de fa un any és més accentuada, ja que el març del 2013 la inflació estava en el 3%. És a dir, que la caiguda de l’IPC ha sigut de 2,9 punts percentuals, mentre que, de mitjana, a Espanya ha estat de 2,6 punts.

Un dels sectors que més expliquen l’evolució dels preus són les telecomunicacions. La creixent competència per abaixar les tarifes de telefonia (especialment des que es van autoritzar els plans combinats entre fix, mòbil i internet) ha fet caure els preus prop d’un 7% durant l’últim any tant a Catalunya com a la mitjana d’Espanya. És el segment on més ha baixat la inflació, seguit de l’oci i la cultura i el transport.

Diferencial amb Europa

Espanya, i especialment Catalunya, s’havia caracteritzat tradicionalment per acumular un important diferencial d’inflació respecte a la mitjana europea. És a dir, que els preus creixien amb més força que a la resta de països amb els quals es comparteix moneda. L’estiu passat, però, la situació va canviar completament i ara els preus estan baixant amb més força aquí que als altres estats europeus. Tot i que l’eurozona també ha vist com la seva inflació perdia molt vigor (al març es va situar en el 0,5% quan un any enrere estava en el 2,6%), encara no ha entrat en terreny negatiu com ha passat en països com Espanya i Grècia.

La gran por que hi ha a Europa és si aquesta davallada dels preus pot provocar deflació. La deflació és una inflació negativa (és a dir, una caiguda dels preus) que s’allarga durant un període prolongat de temps. Aquest fenomen, que ja s’ha viscut al Japó, genera por perquè en últim terme comporta una reducció del consum i dificulta el pagament del deute. Especialment per als que en tenen molt, com és el cas d’Espanya.

El Banc Central Europeu ha mostrat la seva sorpresa per les últimes dades d’inflació, però de moment ha optat per no actuar a l’espera de comprovar què passa amb els preus durant aquest abril.

Competència insisteix que la benzina no baixa quan ho fa la cotització

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va criticar ahir que els marges que guanyen les benzineres a Espanya han crescut durant l’últim any mentre que, en paral·lel, a la resta d’Europa s’han mantingut. En concret, a l’Estat els marges van créixer al febrer un 8,6% respecte al mateix mes de l’any anterior. Això, però, suposa un alentiment respecte a l’increment del 25% en els marges que es va produir al mes de gener.

En el mateix informe, la CNMC va tornar a denunciar que “les pujades de les cotitzacions es traslladen als preus [de la benzina] de la mateixa manera que als altres països de la UE, però, en canvi, les baixades de les cotitzacions s’estan retardant i no es traslladen completament al preu final de venda al públic”, diu el document.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF