L’adéu de Menorca a un veí estimat i emprenedor incansable

FerreriesÉs divendres migdia. Quatre homes d’edat avançada xiuxiuegen a la porta de l’església de Santa Maria de Ferreries. Esperen que surti el fèretre amb el cos de Jaime Mascaró -Jaume per a ells i per a tots els que el tractaven en el seu dia a dia-. “Era el ferrerienc número 1”, se sent que diu un d’ells. La resta assenteix.

A poc a poc s’hi va sumant més gent que, com ells, vol dir el darrer adéu a l’empresari “constant i tenaç” que havia aconseguit col·locar el calçat menorquí en el cim de la moda internacional. A dintre de la parròquia sona la cançó Escolta el vent, considerada per molts un dels himnes de Menorca, l’illa que no va voler abandonar al final de la seva vida per rebre un tractament especialitzat.

Passen els minuts i es veu aparèixer el taüt amb les despulles de l’empresari. L’acompanyen la seva dona, Francisca Pons, i les seves filles, Lina, Úrsula i Luisa. Una imatge trista que torna emotiva quan se senten els primers aplaudiments dels treballadors de la fàbrica. En qüestió de segons, tothom s’hi suma.

“Tot el poble és aquí; això demostra que era un home net, que tractava molt bé qui feia feina amb ell”, comenta Milagros Florit, una veïna de Ferreries de 92 anys que va arribar a treballar al taller de sabatilles de ballet que obriren el 1918 Pedro i Antonio Mascaró, pare i oncle de l’industrial sabater.

Certament, al funeral hi ha tothom: familiars, amics, treballadors, empresaris i autoritats polítiques, com el president del Consell de Menorca, Santiago Tadeo, que no dubta a l’hora de definir el creador del Grupo Mascaró com “el reflex dels grans empresaris menorquins”. “Hem de reconèixer l’empenta important que va donar al sector del calçat i el fet que hagi passejat el nom de Menorca per tot arreu”, assenyala.

Entre els companys de professió també hi ha unanimitat. “Era un apassionat de la seva feina”, “un home seriós i complidor”, “ha significat tot per al calçat menorquí”... Són algunes de les frases que deixen anar empresaris com Sebastià Mesquida, de Looky, o Miquel Pasqual, de MIBO, quan se’ls demana pel difunt.

Al seu poble natal ha deixat un buit important. Són moltes les famílies de Ferreries amb algun membre en nòmina a la fàbrica del polígon industrial. Hi coincideixen, fins i tot, diverses generacions. “Qui vol fa la vida amb ell”, afirma una treballadora, que sempre recordarà l’empresari amb un paper, un llapis i una goma d’esborrar. “S’ho anotava tot, no perdia detall”, diu amb un mig somriure.

Alguns dels presents no poden contenir les llàgrimes quan el recorden. En allò que coincideixen tots és amb la seva gran dedicació al negoci familiar. “El mateix dilluns va venir a la fàbrica”, explica una altra treballadora. Miquel Arguimbau i Magdalena Bagur, els pagesos que des de fa 22 anys porten la finca de Son Mercer de Baix, propietat de la família Mascaró, el van veure dimarts. “El seu gran hobby en aquests moments era el formatge”, expliquen.

La producció de quallada havia estat sempre l’activitat principal de la finca, però els impagaments de Quesería Menorquina durant el temps que va estar en mans de José María Ruiz Mateos van fer decidir Jaime Mascaró a produir fogasses amb marca pròpia i distribuir-les en botigues especialitzades. I com en tot el que tocava, també en açò va encertar. Enguany s’espera que la producció fregui les trenta tones.

La diferenciació ha estat sempre una de les seves màximes. Quan la irrupció dels productes asiàtics va fer trontollar el sector del calçat, “el ferrerienc número 1” va tenir clar que la seva salvació implicava la qualitat i el disseny. Avui dia el Grupo Mascaró, que aglutina les marques Mascaró, Úrsula Mascaró, Pretty Ballerinas i Pretty Loafers, disposa de 99 botigues repartides en 22 països dels cinc continents. La facturació de l’any passat, pròxima als 57 milions d’euros, també dóna compte de la dimensió empresarial de la firma menorquina.

Feia uns mesos que li havien diagnosticat càncer de pulmó. Tot i la gravetat de la malaltia, mirava de no perdre l’ímpetu que el caracteritzava. “Aquesta serà dura, però me’n sortiré”, va dir a una coneguda fa un parell de setmanes. Aquesta vegada, però, l’home solidari, l’empresari tenaç, no ho va aconseguir. Moria la matinada de dimecres a dijous a l’edat de 74 anys.