Primer dia de curs sense vaga a la vista, després de dos anys

PalmaEl principi de curs començarà als centres de les Illes Balears, per primera vegada després de dos cursos consecutius, sense una jornada de vaga a la vista. Amb tot, l'Assemblea de Docents i la Plataforma Crida continuen instant el professorat a vestir la camiseta verda. Ara bé, tot i que l'aturada encara es manté convocada, tots els integrants dels comitès de vaga –STEI, FE-CCOO i Assemblea de Docents– han insistit les darreres setmanes que no pensen reactivar-la ni fer cap crida a secundar-la, sinó que simplement en mantenen la vigència mentre no es resolgui definitivament la negociació encetada amb el Govern.

El curs comença aquest divendres amb uns 2.800 alumnes més que el curs 2014-2015. Si bé el curs passat es matricularen 161.053 estudiants, enguany ho han fet, de moment, 163.874, segons xifres facilitades per la Conselleria d'Educació. També s'incrementa el nombre de docents aquest curs 2015-2016, concretament es recuperen 364 places de professorat i en total hi haurà 15.538 places docents a les Illes Balears, 11.835 de centres públics i 3.703 de centres concertats.

"L'augment d'alumnat no és equiparable a l'augment del professorat", ha afirmat el director general de Planificació, Antoni Morante, que ha aclarit que les xifres de matrícules són relatives tant a l'ensenyament públic com al concertat, mentre que l'increment de docents correspon exclusivament a l'escola pública. Tot plegat incidirà en una reducció del nombre d'alumnes per professor, ha assegurat.

"Esperam un curs tranquil i un inici de curs en què a poc a poc recuperem la tranquil·litat perduda", ha dit el conseller d'Educació. "Sabem que és un procés i que no és fàcil", ha afegit amb referència a la pèrdua de confiança patida entre la comunitat educativa i la Conselleria i a la negociació en curs amb els comitès de vaga. En aquest sentit, ha apuntat que la recuperació d'aquesta confiança requereix de diàleg, "però també de fets, i en això estam". Martí March no veu la vaga "com un xantatge", ni com una "espasa de Dàmocles", però sí una situació d'anormalitat que "hem encarat obertament".

El conseller ha insistit en què les primeres mesures que ha pres el seu equip contribuiran a una tornada progressiva a la normalitat. La reducció de les ràtios d'alumnes per professor, la recuperació de docents d'atenció a la diversitat, la convocatòria d'un concurs de mèrits i d'una posterior oposició per a inspectors i la intenció que potenciïn la seva tasca pedagògica i no de "control polític", l'augment de supòsits perquè les baixes de professorat es puguin cobrir de manera immediata i la "minimització" dels efectes de la LOMQE mitjançant el manteniment de 36 mitges jornades de Plàstica i Música per poder fer desdoblament d'aquestes matèries són les resolucions empreses fins ara que ha destacat March de cara a començar a recuperar "allò perdut".

La propera reunió amb els comitès de vaga serà aquest dilluns i es produirà després que Educació els hagi remès una proposta "definitiva" que l'Assemblea de Docents ja ha qualificat "d'insuficient". "Hem treballat per tenir un principi de curs tranquil intentant també donar resposta a les reivindicacions dels comitès de vaga", ha dit el conseller. En aquest sentit, ha demanat que es valori la "primera resposta clara".

20 milions de nòmines sense pressupostar

El conseller ha insistit en l'augment de 364 professors a l'ensenyament públic, tenint en compte el forat trobat a la Conselleria de l'anterior Govern. "El forat que es deixà aquí va ser de 20 milions d'euros", ha aclarit el secretari general de la Conselleria, Francisco Javier Gálvez. Es tracta de 20 milions d'euros que Núria Riera deixà en nòmines sense pressupostar. "Que hem trobat un forat, sí. Però que pagarem les nòmines, també", ha dit March. Aquesta quantitat justificaria el bloqueig per garantir l'abonament dels sous dels docents d'aquí a final de 2015.

Barracons

Tot i la intenció de tornar a la normalitat, no es pot obviar que el curs començarà enguany amb 93 aules prefabricades arreu de les Illes Balears (56 a Mallorca, 16 a Menorca i 21 a Eivissa i Formentera). "La previsió és que a curt i a mitjà termini, aquest nombre es pugui reduir encara més gràcies als projectes que estan en marxa i als nous que s'han de programar", han indicat des de la Conselleria.

Pel que fa a les deficiències que pateixen molts centres educatius de les Illes Balears, el conseller ha reconegut que "sabíem que l'estat dels centres no era bo, però després de les reunions que hem mantingut amb els directors d'arreu de les Illes constatam que és pitjor". De moment, es planteja que l'IBISEC faci una "radiografia" de l'estat de les infraestructures educatives per abordar un pla de rehabilitació que hauria d'estar llest el gener de 2016, segons ha avançat el director general de Planificació i Infraestructures Educatives.

Pel que fa a la construcció de nous centres educatius, enguany es té previst iniciar el nou CEIP de Son Macià (Manacor), un nou CEIP a Sant Ferran (Formentera) i un nou IES a Santa Maria. Això, a més de dur a terme un projecte de rehabilitació integral al Centre d'Educació Especial de Son Ferriol, l'únic d'aquestes característiques que és públic a totes les Illes Balears.

Igualment, Morante ha especificat que hi ha en marxa també un pla de retirada d'amiant i un altre de retirada de barreres arquitectòniques i que "tenim intenció que estigui llest el 2016". L'estiu de 2014, l'aleshores consellera d'Educació, Joana Maria Camps, ja va anunciar una partida de 27 milions d'euros per eliminar les cobertes d'amiant i les barreres arquitectòniques, com a màxim, fins al primer trimestre de 2015.