La tragicomèdia de la follia
PalmaNova edició de microteatre, a les instal·lacions de l’hospital Psiquiàtric de Palma, sota el títol de Microteatre per mentalitzar. En primer lloc, la pregunta és si el mateix que es va fer a l’hospital del camí de Jesús es podria fer en un hospital oncològic. En qualsevol cas, el que sí que s’hauria d’haver calculat és procurar no molestar els interns. En aquest aspecte, hi va haver un petit decalatge que em va deixar un regust amarg. Dit això, com gairebé en totes les edicions de píndoles teatrals, la cosa sempre acaba en un empat i aquesta no va ser una excepció.
En Ramon, escrita i dirigida per Pere Fullana i interpretada per Aina Cortés i Margalida Grimalt. Una comèdia esbojarrada amb rerefons rekional, en el qual la malaltia mental no és més que una situació tangencial i en cap cas la raó de ser de la història de les dues germanes que celebren el funeral del germà finat. Cada frase, una troballa; cada gest, una rialla, i així de cap a peus, sense treva, tot ben mesurat i sobretot molt conegut, fet que li dóna un to realista que ho fa molt més graciós. Si hi afegim la complicitat de les dues actrius, la cosa augmenta exponencialment les possibilitats d’aconseguir el resultat desitjat. Aparentment senzilla i sens dubte impecable.
El viatge, de Pedro Mas i Joana Castell, dirigida per Joana Castell i interpretada per Pedro Mas, és una introspecció dins el món de la follia, l’autèntic viatge del protagonista, dins una habitació on ell anirà revelant el que el seu cervell recorda i proposa. La follia dóna moltes possibilitats a la interpretació i Pedro Mas les aprofita totes. Manté la tensió en tot moment i transmet les seves turbulències interiors amb contenció i eficàcia. Però a tot plegat hi manca història, com si tot quedàs reduït a un exercici d’estil.
Vastitas borealis, escrita i dirigida per Aina de Cos, i interpretada per Maria Bauçà i Xavi Frau. Lloc: la capella de l’hospital, que deixava molt a desitjar pel que fa a la sonoritat. Els actors anaven canviant d’ubicació i, així, en alguns llocs se sentia millor o pitjor, depenent d’on seia l’espectador, però en qualsevol cas el problema era evident. Per una altra banda, el dilema que planteja és si creure en el cel és d’assenyats, i en Mart, de folls. Ho fa en clau melodramàtica, afegint una dosi de transcendència que exagera el contingut. Crec que hauria funcionat millor en clau de comèdia.
Crulls, de Joana Peralta, dirigida per Maite Villar i interpretada per Héctor Seoane i Joana Peralta. Drama poètic, diu el programa de mà, i si ho qualifiquen d’aquesta manera, els resultats han d’estar a l’altura de les circumstàncies. Ho fa bé, Seoane. La metàfora dels ‘cruis’ tampoc no està gens malament, però a tot hi manca consistència, bagatge, maduresa.
Ganduls i mala gent, d’Enrique Mongay, dirigida per Biel Jordà i Enrique Mongay, que també la interpreta amb Tomeu Blanch. Més esbojarrada que la primera, ben construïda, juga amb l’espai de manera molt efectiva, ocurrent i divertida, i mesclant històries de la història. Des de Bayo fins al comte Rossi, amb la Guerra Civil com a teló de fons, que és bona metàfora de la follia acceptada, i amb dos actors que semblen passar-ho fins i tot millor que el públic. A sobre varen haver d’improvisar. I ho varen fer d’allò més bé. Esper que no ho hagin de tornar a fer.
D’arena i aigua, escrita i dirigida per Bernat Molina, i interpretada per Lucía Sánchez i Marga López. Una autèntica meravella. Fins al moment pensava que segurament el tema en qüestió amb aquest format funciona millor mitjançant l’astracanada, llevant ferro a la disfunció. Un altre cop m’equivocava. La història de la diva que s’havia fet famosa interpretant Lady Macbeth és una exhibició de narrativa, sense estalvis argumentals, tot al contrari. Molina ho posa tot sobre l’escenari, on no sobra ni manca res. Intel·ligent, profunda, densa... i tot el que hi vulgueu afegir, però sobretot una Marga López incommensurable, perfecta, que desenvolupa tots els estats de la tragèdia amb l’autenticitat amb què tan sols ho pot fer una gran actriu, una gran dama del teatre.
