Publicitat
Publicitat

Els salvadors de l'art que cobejava Adolf Hitler

George Clooney porta al cinema la història dels Monuments Men

El maig del 1938 Adolf Hitler va visitar els Uffizi acompanyat de Mussolini. La profunda impressió que li va causar aquest museu florentí i el fet d'haver sigut rebutjat a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, van esperonar la seva fal·lera artística. Quan el Tercer Reich es va annexionar a Àustria, va planejar construir a Linz, la seva població natal, el Führermuseum, el museu d'art més espectacular d'arreu del món. Al mateix temps que donava ordres als seus oficials per confiscar el patrimoni de famílies jueves d'arreu d'Europa, Hitler tenia previst destruir-les en cas de perdre la guerra. A més d'aquesta gran pinacoteca, els oficials nazis confiscaven obres per a les seves col·leccions personals.

El patrimoni és un dels blancs més indefensos de les guerres. La Segona Guerra Mundial va ser la primera que va tenir un pla integral de protecció d'obres d'art i monuments: la subcomissió de Monuments, Belles Arts i Arxius (MFAA). Hi van treballar 345 homes i dones de 13 països. L'empresari petrolífer nord-americà Robert M. Edsel va conèixer la seva història als anys 90. L'editorial Destino ha publicat el llibre que va escriure a partir de les vicissituds de deu d'aquests oficials de monuments: The Monuments Men. La fascinante aventura de los 'guerreros del arte' que impidieron el expolio cultural nazi . El 18 de desembre se n'estrenarà la versió cinematogràfica. L'ha produïda i dirigida George Clooney, que, a més, n'interpreta el protagonista, el tinent George Stout. The Monuments Men compta amb un repartiment de luxe: a més de Clooney, hi participen Matt Damon, Bill Murray, John Goodman i Jean Dujardin, el protagonista oscaritzat de The artist . "Eren professionals establerts. Gairebé tots estaven casats i la majoria tenien nens. Tenien prou edat per saber què estava en joc, encara que seguien sent prou joves per sobreviure a les inclemències de la batalla", diu Edsel. A més de Stout, un altre dels personatges més emblemàtics d'aquesta història va ser Rose Valland, la conservadora temporal del Jeu de Paume, on els nazis van dipositar l'art que havien considerat degenerat. A la pel·lícula, Valland serà interpretada per Cate Blanchett.

A la defensa de la civilització

"La salvaguarda d'aquests objectes no afectarà el curs de les batalles, però sí les relacions entre els exèrcits invasors i els habitants i els seus governs. La salvaguarda d'aquests objectes serà un signe de respecte no només per les creences i costums d'un poble o altre, sinó també pel llegat de la humanitat", diu un fullet que les Nacions Unides va publicar l'estiu del 1942. La posada en funcionament de la MFAA va haver de fer front a obstacles burocràtics, però finalment es va constituir de manera definitiva a finals del 1943 com una operació conjunta entre els Estats Units i Gran Bretanya. "Aviat entrarem al continent europeu per lliurar una batalla en defensa de la nostra civilització. Mentre avancem, inevitablement trobarem monuments històrics i centres culturals que a ulls del món simbolitzen tot allò pel qual estem lluitant. És responsabilitat de tots els comandants protegir i respectar aquests símbols sempre que sigui possible", va promulgar el general Eisenhower el 26 de maig del 1944, pocs dies abans del Desembarcament de Normandia. El 2007, abans de la publicació del llibre, Robert M. Edsel, que també és l'autor d'una crònica amb imatges d'aquell moment titulada Rescuing Da Vinci , va crear la fundació The Monuments Men, que continua la tasca d'aquell batalló pacífic d'homes i dones.

Durant la Segona Guerra Mundial es van confiscar més de 5 milions d'obres d'art i objectes artístics. Les obres es van amagar a dins de mines, castells, monestirs i caus. Els aliats van descobrir més de mil dipòsits només al sud d'Alemanya. Els oficials de monuments van trigar un mes i mig a buidar el principal dipòsit per a les obres robades a França, el castell de Neuschwanstein. Quan els combats van acabar, els oficials de monuments es van encarregar d'inspeccionar els dipòsits, catalogar les obres que hi havia i provar d'identificar els propietaris legítims de les obres per retornar-les-hi. Van treballar-hi sis anys. El 1951 s'havien retornat als seus països d'origen cinc milions de peces. Així i tot, diu Edsel, "centenars de milers d'obres d'art, documents i llibres segueixen sense aparèixer" i "desenes de milers d'obres van ser sens dubte destruïdes", com la col·lecció personal del cap de les SS, Heinrich Himmler. "Ara com ara encara no s'han reclamat milers d'obres d'art", recorda Edsel.

Entre les peces més cèlebres que els Monuments Men van salvar hi ha el Políptic de Gant , de Jan van Eyck; la Madonna de Bruges, de Miquel Àngel, i L'astrònom , de Vermeer. Una de les més destacades que s'ha perdut és Retrat d'un jove , de Rafael, que va ser robada de la col·lecció Czartoryski. Així i tot, van poder recuperar una altra de les obres mestres d'aquest fons, La dama de l'ermini , de Leonardo da Vinci.