Publicitat
Publicitat

El director introdueix variacions sense pertorbar l'estil

Història de la meva mort va ser rebuda amb expectació al certamen suís i acomiadada amb aplaudiments per part de la premsa acreditada. Hi va haver, però, les desercions previsibles en un film tan pausat, encara que van arribar passada la primera hora de la pel·lícula. L'opinió general ha estat positiva, malgrat que no entusiasta. Es valora la seva bellesa formal però se li retreu la descompensació del conjunt: la part centrada en l'escriptor italià ha convençut més que les aparicions del Príncep de les Tenebres. Segurament serà al palmarès, però és difícil que s'emporti el premi gros. El film, que retorna a la fotografia en color d' Honor de cavalleria i inclou una escena il·luminada amb espelmes, sorprèn en comparació amb els treballs anteriors de Serra: introdueix molta música i fa servir una certa excusa narrativa. Són elements circumstancials que no signifiquen un canvi de rumb del cineasta, però que fan més accessible una proposta densa i complexa.