Cultura 12/04/2014

Tots els béns de Toni Catany seran de la futura Fundació

Els marmessors del llegat tiraran endavant el desig del fotògraf llucmajorer

Cristina Ros
3 min

PalmaAmb un “ara ja podem dir que hi haurà Fundació Toni Catany, sí o sí”, l’escriptor Miquel Bezares i el museòleg Antoni Garau ratificaren ahir, a Llucmajor, la seva determinació a dur a terme l’encàrrec que els va deixar el seu amic fotògraf. Quan tot just falten dos dies perquè s’acompleixin sis mesos de la sobtada mort de Toni Catany a Barcelona (el 14 d’octubre de 2013), els seus marmessors confirmaren que, com desitjà ell, tots els béns del fotògraf llucmajorer passaran a fer part de la futura fundació.

Toni Catany no només va fer públic i reiterà amb freqüència el desig de donar la seva casa familiar de Llucmajor i tota l’obra a una fundació que dugués el seu nom i que gestionàs el futur Centre Internacional de Fotografia al seu poble nadiu, sinó que va deixar escrita la seva voluntat en un testament hològraf. Han hagut de passar una sèrie de mesos fins que el testament signat per Toni Catany fos adverat per un jutjat, el 7 de febrer, i acordàs la seva protocol·lització. Així féu efectiva la voluntat del fotògraf que Antoni Garau i Miquel Bezares siguin els encarregats, en condició de marmessors, d’executar el mandat.

Augment del llegat

Si bé Toni Catany, si hagués formalitzat en vida la fundació amb el seu nom, hi deixava fotografies, seves i d’altres autors, la casa de Llucmajor i la seva biblioteca de temes fotogràfic, la seva mort ha fet que el llegat de l’artista augmenti notablement. S’ha de comptar que Catany, des dels anys 60 del segle passat, vivia en una cèntrica casa al barri del Raval de Barcelona; dues plantes històriques que han estat l’escenari d’una part determinant de les natures mortes i nus que treballà entre parets endomassades i vells cortinatges. “La casa de Barcelona de Toni és una joia per entendre el seu procés de treball i l’esperit que sempre conreà”, digueren.

Si bé encara no es pot fer una valoració global del llegat de Catany, perquè “se n’ha de fer un recompte abans d’abocar-ho tot a la Fundació, el cert és que estam parlant d’un conjunt d’obra de més de 50 anys que es troba íntegre. És un arxiu de memòria incalculable, atès que Catany va retratar nombrosos personatges que li eren contemporanis, molts escriptors, a més de deixar testimoni de ciutats i gent especialment de tota l’àrea mediterrània”, assegurà el museòleg Antoni Garau.

La futura fundació

Quan Bezares digué que “Fundació Toni Catany, n’hi haurà, sí o sí”, tot apunta que amb la doble afirmació feia referència a les llarguíssimes i, fins a la mort del fotògraf, infructuoses converses mantingudes durant vuit anys amb les institucions mallorquines. “Sí o sí”, digué, perquè ara es complirà el desig de Catany, amb institucions o sense.

En tot cas, Antoni Garau assegurà que “ara que Miquel Bezares i jo estam legitimitzats per representar Toni Catany i tenim la ferma determinació de fer complir l’encàrrec que ens deixà, farem tot el possible per continuar en la mateixa línia que Toni amb la nostra ajuda havia començat. En aquest sentit, s’ha de recordar que el Consell de Mallorca té prorrogada la dotació de 4.300.000 euros que la Secretaria d’Estat de Turisme del govern espanyol atorgà per a la construcció del Centre Internacional de Fotografia a la casa de Toni Catany a Llucmajor, a la qual s’annexiona la veïna del també fotògraf Tomàs Monserrat que ja adquirí el Consell. Amb la pròrroga, s’allarga el període d’execució de les obres del Centre Fundació fins a finals de 2016 i el de justificació fins al darrer dia del 2017”.

La història de l’encara no nada Fundació Toni Catany és molt llarga. Començà el 2008, quan la progressista i nacionalista Joana Lluïsa Mascaró, aleshores responsable de Cultura del Consell de Mallorca, presentà a Madrid l’avantprojecte de la Fundació Toni Catany. Cinc anys més tard i després de múltiples vicissituds, el juny de 2013, Catany signava una carta oberta que dirigia al Consell. A més d’expressar preocupació per la paràlisi del projecte, comunicava la seva decisió de no signar la constitució de la fundació amb les institucions mentre no es comprometessin a la materialització immediata del projecte. En morir, Toni Catany treballava en uns nous estatuts per a la seva fundació i en la rehabilitació de la seva casa a Llucmajor, tot esperant que un dia el Centre Internacional de Fotografia s’hi pogués fer realitat.

stats