Publicitat
Publicitat

Molta merda!

La Sala Dante comença el seu camí en un dels moments més difícils

Un nou teatre a ciutat, la Sala Dante, que comença el seu camí per ventura en els moments més difícils que jo he conegut en el món de la faràndula. Això sí que és valor. Un pianista i un director d'orquestra han decidit fer-se el seu cau per poder tenir un lloc on desenvolupar les seves habilitats artístiques. Des d'aquí, molta merda! Han començat la programació amb la fórmula de tots ja coneguda del microteatre, que han rebatejat amb el nom de càpsules teatrals. La componen quatre obres de petit format i nombre limitat d'espectadors, com sempre, i a preu molt assequible.

Els lladres les prefereixen rosses , dirigida per Nabyl Canyelles, escrita i interpretada per Nabyl Canyelles i Juanma Palacios. En un lloc no gaire definit es troben dos mascles, un vestit de Marylin Monroe i l'altre de Batwoman. Acaben de cometre un robatori, del qual no se sap gaire bé si ha tingut èxit, si ha estat un fracàs, si són vius o són morts. Aquest és el misteri, que naturalment no en revelaré el desenllaç, per ventura perquè el desenllaç no queda revelat. Interessant, encara que l'espai que han triat per contar la història segurament no és el més idoni. Hi manca proximitat amb els espectadors. Tot una mica distant i tot queda una mica llunyà.

Passió per Cyrano , de Rafa Gallego amb direcció de Javier Matesanz, interpretada per Pep Noguera i Salvador Oliva. Com diu el director, una "gamberrada". Potser sigui això, però no tan sols. Divertidíssima, amb un parell de gotes de vidriol i amb una interpretació clavada per part d'ambdós actors. Els personatges són un metge de cirurgia estètica d'una clínica "discreta" i un actor que s'acaba d'operar del nas per poder interpretar Cyrano de Bergerac en un projecte del teatre Principal. Tampoc no en revelaré el final, que torna a ser un gir divertidíssim, com ho és també la conversa entre Salvador Oliva i Santi Celaya, un gag per iniciats que arrodoneix una "gamberrada" de primera divisió.

La jungla 6, infern de s'Arracó , de Tomeu Bosch, dirigida per David Navarro i interpretada per Alejandra Abrines i Tomeu Bosch. Millor el plantejament que la resolució. La idea és divertida: una dona que vol viure les experiències de les pel·lícules d'acció i entra un atracador. Millor ocasió impossible. Hi manquen un parell de voltes al ritme, als diàlegs i a la interpretació.

Les dones d'Adam , escrita i dirigida per Blanca Bardagil i interpretada per Alicia Garau i per Lluki Portas. Una relectura del naixement dels primers habitants de la terra, Adam i Eva. O hi havia algú més abans d'Eva i potser qui va temptar Eva no va ser una serp, sinó l'"ex" d'Adam? Intel·ligent i ben interpretada, amb un joc de mirades superb. Una petita troballa.