Publicitat
Publicitat

Menjars amb sabor d’història

A Mallorca, un dels menjars típics d’aquests dies de Pasqua és la panada. El seu origen podria ser un antic plat hebreu descrit al Talmud anomenat paixtida. L’ús de saïm i sobrassada de porc s’ha interpretat com una manera que tenien els jueus conversos de l’edat mitjana de demostrar públicament que havien abraçat el cristianisme -així succeí també amb altres productes, com l’ensaïmada.

La panada, amb tot, deriva de la paraula pa. Amb diferents masses i farciments segons el lloc, la podem trobar des de l’Àfrica fins a Sud-amèrica. És molt probable que nasqués de la necessitat de protegir els aliments del clima i prolongar-ne la conservació, ja que cuinant la carn molt condimentada i embolicant-la en una pasta es pot mantenir més temps en bones condicions i resulta fins i tot més digestiva. A Menorca les panades que es fan en aquestes dates són conegudes com a formatjades, ja que inicialment només contenien formatge.

Entre els menjars dolços, els protagonistes pasquals són els crespells i els rubiols. El crespell podria ser el resultat de l’evolució d’un antic pastís grec, la denominació del qual, krepis (“sola de sabata”), evocaria la seva aparença fina i plana. Amb tot, el seu origen jueu també vindria avalat per aquells crespells amb forma d’estrella de David. Els rubiols, en canvi, podrien ser de procedència italiana. Alguns els emparenten amb els ravioli. A les Pitiüses, tot i que també es poden menjar durant tot l’any, les postres més emblemàtiques de la Setmana Santa són els flaons, paraula que deriva del germànic flado (“coca”). Es tracta d’un pastís de formatge, d’origen medieval, amb diferents formes segons les zones.

El dolç estrella del Diumenge de Pasqua és la mona. Provinent de l’àrab munna, antigament era un tribut en forma de regal que es feia per l’arrendament de terres. Aquest tribut es pagava amb coques, productes agrícoles i ous durs. Tradicionalment, les mones no eren de xocolata, sinó que simplement eren un pastís amb ous durs per sobre. Els ous tenen un simbolisme especial: representen la vida, el naixement. Amb els anys, els ous s’han anat substituint per figures de xocolata del tot diverses, algunes de les quals esdevenen autèntiques obres d’art.