Publicitat
Publicitat

George Méliès, el fabricant de màgia

El CaixaFòrum presenta a Palma l’exposició del primer il·lusionista del cinema

“Les pel·lícules tenen el poder de capturar els somnis”, va dir George Méliès, el cineasta que va deixar els germans Lumière amb un pam de nas en demostrar-los que el cinema no només servia per gravar la realitat, sinó també per crear un univers màgic ple de colors, nimfes i dimonis, capaç de portar fins a la Lluna els fascinats espectadors d’un segle XX acabat d’estrenar.

Discos estroboscòpics, llanternes màgiques i ninots mecànics serviren per donar cos a la visió absurda per principi del primer cinematògraf reconegut en vida. Des d’ara i fins al setembre, els mallorquins podran visitar una part dels seus aparells i pel·lícules, que han viatjat des de la Cinemathèque Française fins al CaixaFòrum de Palma, passant primer per Madrid i Barcelona, en una exposició anomenada Georges Méliès. La màgia del cinema.

Amant de l’il·lusionisme, les dones i les aventures de Jules Verne, amb un toc bromista que no va perdre ni tan sols després de la Primera Guerra Mundial, quan tastà en carn pròpia el fracàs i la pobresa, creà prop de 500 pel·lícules entre el 1896 i el 1912, fent al mateix temps de dibuixant, mag, director, actor, decorador, tècnic, productor, realitzador i distribuïdor.

Aquesta exposició, la primera gran mostra de l’Estat dedicada a l’il·lusionista del cinema, exhibeix més de 160 objectes i projecta 34 films, inclosa la cèlebre pel·lícula Le voyage dans la Lune (1902). La visita, precedida d’un gran retrat de George Méliès que, com no podia ser d’una altra manera, dirigeix la mirada cap al cel, es converteix en una passejada per un altre temps. Estrambòtics dibuixos i aparells s’intercalen amb les projeccions en blanc i negre de les obres. Amb el temps, Meliès començà a fer pel·lícules en color: per fer-ho, disposà de pintors que pintaven els minúsculs fotogrames un a un, amb una minuciositat extrema.

Surrealisme duit a l’extrem

Tota una pila d’andròmines amb una sola finalitat: el surrealisme duit a l’extrem. Laurent Mannoni, comissari de la mostra i investigador de la Cinemathèque Française, contà que precisament aquesta visió irreal, pròpia de Méliès, va ser el germen dels efectes especials i les pel·lícules fantàstiques que es fan avui en dia. De fet, ha inspirat grans cineastes com ara George Lucas, Steven Spielberg i Martin Scorsese. Aquest darrer va fer el 2011 una pel·lícula inspirada en el personatge, titulada La invenció d’Hugo, utilitzant la tecnologia 3D. A més d’assegurar que Méliès hauria estat encantat de veure una pel·lícula en 3D, Mannoni la considera “un dels millors homenatges que s’han fet a George Méliès”. L’autòmat que l’equip d’Scorsese fabricà per al film també s’exposa ara a Palma.

Fill d’un adinerat empresari del calçat, el jove Méliès va emprar la fortuna de son pare per adquirir el petit teatre del mag Robert-Houdin. En aquell modest espai es convertí en director de teatre i aprengué les tècniques que després féu servir en el cinema. A finals de 1895 quedà fascinat pel cinematògraf dels germans Lumière, que es van negar a vendre-l’hi. Lluny de lamentar-se’n, va trobar un artefacte molt semblant a Londres, creat per l’òptic Robert William Paul. Va significar el començament de la llegenda.

No ha estat fàcil recuperar l’obra d’un artista que, entre la guerra i l’aparició de la pirateria, caigué en l’oblit i en una desesperació que el dugué a destruir tots els negatius de les seves pel·lícules. Les obres van ser perdudes, venudes o robades. La tasca l’han duita a terme la Cinemathèque Françoise en conjunció amb les besnétes de Méliès: “Hem recuperat més de la meitat de la seva extensíssima producció”, concretà el comissari, orgullós d’haver salvat les obres mestres del fabricant de somnis.