Un banc al·lega que "parlà amb l'home" d'una clienta per no reintegrar el fons d'una operació de risc a nom d'ella

PalmaEls arguments que algunes entitats bancàries intenten fer valer davant la justícia per no assumir responsabilitats per la col·locació de productes d'alt risc als seus clients freguen l'insult. És el cas d'una entitat que es negava a restituir els 125.368 euros que havia col·locat a una clienta mitjançant un contracte de swap al·legant que se n'havia informat el seu marit, que era empleat de l'entitat bancària.

El Tribunal de la Secció Tercera de l'Audiència de Palma ha desestimat el recurs de l'entitat bancària i ha confirmat que el banc ha de reintegrar els fons a la clienta. El banc arribà a dir que el marit de la clienta tenia un tracte preferencial amb els directors i que “el banc negocià directament amb l'espòs de la demandant tota l'operació de la qual formava part la subscripció de la permuta financera de tipus d'interès (el contracte de swap) objecte del litigi”. El banc insistia que “es va preocupar que el marit de la clienta entengués els termes del swap i que va confiar aquesta missió a una persona preparada”.

En la sentència, el tribunal pareix que considera que ni val la pena contestar a aquest argument del banc perquè no hi fa referència i se centra a analitzar les circumstàncies del contracte entre la clienta i el banc. Així, el tribunal, després de just esmentar que el banc manté que no hi ha error “per ser la inversora esposa d'un empleat del banc”, adverteix quina és la clau de la qüestió: i no és altra que l'omissió del test de conveniència a la inversora.

Així, l'Audiència recorda que el Tribunal Suprem ha determinat que l'omissió de l'esmentat test fa que la càrrega de provar que es va donar informació adequada al client recau en l'entitat bancària. Segons l'alt tribunal, l'omissió del test que demostra que el client tenia el coneixement adequat “du a presumir en el client la falta de coneixement suficient sobre el producte contractat i els seus riscos associats, fet que vicia el consentiment”.

En el cas concret objecte de litigi, l'Audiència recorda que el contracte va arribar a la sucursal de Binissalem, de la qual la dona era clienta, ja fet des dels serveis centrals, sense que es puguin saber les circumstàncies de la seva constitució. El director de la sucursal bancària digué que no recordava quina documentació acompanyava el contracte i va admetre que no fou llegit íntegrament a la clienta.

És més, el director afirmà que quan la clienta –pels mals resultats del producte contractat– es va veure obligada a pagar i demanà explicacions al banc, ell li explicà “que havia d'efectuar els abonaments perquè els interessos pujaven i que abans el banc liquidava a favor seu perquè baixaven...”. Aquesta explicació, adverteix el tribunal, “és exactament a la inversa dels efectes que en realitat produeix el swap...”. És a dir –afegeix el tribunal– ni tan sols el director de la sucursal tenia coneixements sobre el producte.

Una altra treballadora del banc afirmà que “recordava” haver parlat amb el marit de la clienta, però no el contingut. L'Audiència resol que, davant la falta d'acreditació d'haver-ne informat la clienta, el banc va incomplir l'obligació d'informar l'inversor minorista que estableix la Llei del mercat de valors, especialment per l'absència del test de conveniència previst en la normativa.

Per tot això, el tribunal desestima el recurs del banc que pretenia fer valer haver parlat amb el marit de la clienta per no retornar-li els fons del contracte, més de 125.000 euros.