A Felipe González, com a altres expresidents espanyols, qualcú li hauria d'aconsellar que qui afirma que està retirat mai no hauria entrat en campanya. Com que tothom és lliure de donar la seva opinió, també un expresident, el mínim que es pot esperar d'ell és que si la dóna estigui fonamentada en fets reals i que no digui bestieses com ho fa qualsevol indocumentat. És el mínim que hauríem de demanar al senyor González i a qualsevol polític que ha obtingut en un moment donat la confiança d'una part significativa de la població.
La carta als catalans que ha publicat Felipe González en el diari 'El País' aquest diumenge cau per moltes coses, però sobretot cau quan l'expresident socialista afirma que "es comencen a sentir veus de rebuig als que no tenen 'pedigrí' català". Pot creure aquest home que la llista de Junts pel Sí, que pretén tenir 100.000 candidats i que s'hi va acostant a la velocitat d'un plusmarquista, rebutja els que no han nascut a Catalunya? I encara que no fossin més d'una trentena, a qui se li ocorre demanar pedigrí a les persones?
D'aquestes animalades sobre una posició i fins i tot sobre una veritat que no comparteixen, en boca de polítics i expolítics, en tenim a les Illes per regalar-ne. No cal posar-hi noms perquè tothom els coneix. Discrepar-ne i manifestar-ho no hauria de comportar dir bestieses, sinó argumentar amb informació i seny. Caure en la indocumentació i en allò que qualsevol cosa val per anar a la contra, en el cas de persones que tenen o han tingut una responsabilitat pública, i precisament per la irresponsabilitat que implica, hauria de ser motiu de qualque cosa més que un escarni més o menys massiu.
