L'opció de compra de Barceló sobre l'hotel del palau de congressos incompleix la llei

L'opció de compra del grup Barceló sobre l'hotel annex del palau de congressos de Palma, amb la qual el grup turístic resultà guanyador del procés d'adjudicació del conjunt de la infraestructura que ara es troba enlaire, incompleix la Llei municipal i de règim local de les Illes Balears de l'any 2006. L'incompliment ha estat advertit en un informe de l'Interventor General de l'Ajuntament de Palma amb data del 5 de juny passat i encomanat per l'equip de govern del PP abans de deixar el poder. El dictamen conclou que, mentre que l'article 136.3 de l'esmentada llei disposa que l'alienació de béns patrimonials públics –com és el cas de la venda de l'hotel del palau– s'ha de fer mitjançant subhasta pública, l'opció de compra que es va incloure en el plec de condicions per a l'adjudicació del complex, entre tres opcions jurídiques distintes, s'ha de qualificar com un concurs. En la subhasta guanya la contractació qui presenta la major oferta econòmica, sense més consideracions, mentre que en el concurs també es valoren altres criteris que s'hagin establert en els plecs. El grup Barceló obtingué l'adjudicació conjunta del palau de congressos amb un opció de compra sobre l'hotel de 40,5 milions d'euros, malgrat que el grup Melià havia arribat a oferir per això 60 milions.

Aquesta presumpta irregularitat en el procés d'adjudicació és el principal argument que assenyalen des del nou govern tripartit de Cort per tirar-ho enrere. En tot cas, no es prendrà cap decisió fins que no es tengui un informe de legalitat amb relació a tot l'expedient de contractació de l'adjudicació del palau de congressos i el seu hotel annex, enlaire d'ençà que en el darrer tram de l'anterior mandat les mateixes administracions del PP no acabaren de ratificar l’adjudicació a favor del grup Barceló per advertir també presumptes irregularitats en l'expedient. En aquell moment les sospites se centraren en la valoració inclosa en l'expedient sobre l'hotel annex, que es considerà que podia haver caducat i ser incompleta. Ara, però, la principal sospita recau en l'incompliment de la llei respecte de l'alienació d'un bé patrimonial públic per part de l'administració, una qüestió que va ser advertida per exemple en el cas Can Domenge, sobre la venda dels terrenys per part del Consell de Mallorca a través d'un concurs en lloc de fer-ho a través d'una subhasta. En qualsevol cas, aquesta i altres possibles irregularitats hauran de ser valorades en l'informe de legalitat per revisar tot l'expedient que el nou consell d'administració del Palau de Congressos SA encarregà divendres passat a l'Advocacia de la Comunitat.

En el cas que aquest departament del Govern renunciï a fer-ho, el dictamen s'encarregarà externament, sempre amb la intenció de disposar de les seves conclusions en un termini màxim de dos mesos i decidir després definitivament si es ratifica l'adjudicació al grup Barceló o si aquest es tira enrere i es convoca un altre procés. Les noves administracions consideren que els tres informes de distints departaments municipals de Cort encarregats per l'anterior responsable polític del palau de congressos, el tinent de batle Álvaro Gijón (PP), són incomplets. Aquests dictàmens, presentats in extremis a la darrera junta de govern que presidí Mateu Isern a Cort, se centraren només en la validesa de la valoració de l'hotel que s'havia inclòs en l'expedient, la qüestió sobre la qual se sospitava en aquell moment. Referint-se només a aquesta qüestió, els tres informes foren favorables a la validesa del concurs en què resultà guanyadora l'oferta del grup Barceló.

Només la primera opció era una subhasta

Un d'aquests dictàmens era l'esmentat de l'Interventor General de l'Ajuntament, que adverteix l'incompliment de la llei i que assenyala que l'adjudicació a través de l'opció de compra "correspon únicament i exclusivament al consell d'administració de Palau de Congressos SA". Els plecs de condicions aprovats pels anteriors membres d'aquest òrgan establiren tres opcions diferents i jerarquitzades per a l'adjudicació: una venda de l'hotel amb un lloguer d'explotació del palau, un lloguer de tot el complex amb una opció de compra sobre l'hotel o el lloguer permanent de tota la infraestructura. L'informe d'Intervenció adverteix que només la primera opció representava una subhasta pel que fa a l'alienació de l'hotel, mentre que les altres dues suposaven un concurs. Tant el grup Barceló com el grup Melià presentaren ofertes per un lloguer de tot el complex reservant-se just una opció de compra sobre l'hotel. Barceló oferí 40,5 milions d'euros per la possible compra, mentre que Melià arribà als 60. No obstant això, el primer resultà guanyador gràcies al fet que la seva proposta tècnica va ser més valorada i oferí 1,7 milions pel lloguer anual, enfront dels 1,3 del segon.