"La Llei de dependència ha estat paralitzada"

PalmaVós no us n'anàveu?

No. Me’n vaig anar i tot, físicament. Em vaig incorporar a la feina i al final he tornat. Va arribar un moment que no acceptar la proposta insistent pareixia que em feia de pregar i em sentia incòmoda no acceptant-ho.

Per què no sou la portaveu?

És vera que un moment donat el portaveu el va tenir MÉS, però políticament ens va interessar canviar-ho per altres àrees de gestió.

Enteneu les crítiques de la militància i també de Podem a alguns nomenaments?

Sí que les entenc. Els nomenaments són molt complicats perquè hi ha gent que té expectatives i no es compleixen, hi ha gent que podria ser tan vàlida com les persones que hem nomenat, i després s’ha d’equilibrar molt entre la part política i la tècnica. A vegades el partit valora molt que ha de ser un perfil molt polític i, en canvi, el conseller que té la responsabilitat vol tenir un suport tècnic. I, per tant, és un equilibri a vegades difícil. Hi pot haver nomenaments encertats i d’altres que haurien pogut ser diferents. La crítica la puc entendre. Allò important és poder justificar cada nomenament.

Us heu trobat cap sorpresa quan heu arribat a la Conselleria?

De moment, dues sorpreses. Una de tipus econòmic. Sabem que hi ha dos milions d’euros pendents a Eivissa. Es va decidir per desembre de 2014 que el Consorci de Gestió Sociosanitària d’Eivissa desapareixia el 27 o 28 de desembre i que el Govern el dia 1 de gener ho gestionava. Això ha generat un problema molt greu perquè, entre altres coses, el Govern ha tingut gent sense contracte a Eivissa a les dues residències, Can Blai i Can Raspall, i són un col·lectiu important de treballadors. A més, hi havia un acord polític segons el qual el Govern ha de pagar 2 milions al Consell d’Eivissa per una negociació feta políticament que no contrastava realment les quanties a pagar al Consell. L’haurem de treure perquè és un acord del Govern amb el Consell, que el Consell està esperant. Ara mirarem si aquests 2 milions estan justificats. Tampoc no hem trobat reserva pressupostària.

I l’altra?

L’altra és que se sabia des de fa dos anys que l’1 de juliol de 2015 entraven (al sistema) tots els grau 1 de dependència (els que en tenen manco) i, per tant, hi havia capacitat de planificar alguna mesura, però ens hem trobat que a 1 de juliol de 2015 han entrat 4.000 sol·licituds de cop i no hi ha cap estructura mínima per atendre-les. Hem passat de tenir 2.000 sol·licituds pendents a tenir-ne 6.000 de cop. Això és com un 'déjà vu' de l’any 2007, quan vàrem arribar i ens vàrem trobar 5.000 sol·licituds en un calaix.

I quina resposta hi donareu?

Aquesta gent s’ha de valorar de manera molt més ràpida i haurem de mirar de contractar valoradors de manera temporal per donar sortida a aquestes 4.000 persones.

I en funció de la valoració entren o no en el sistema i se’ls dóna o no una ajuda.

Se’ls pot donar una ajuda econòmica, que en aquest cas és molt baixa perquè el màxim crec que són 110 euros, però en aquests casos sol ser més important la prestació tècnica, que pot ser el servei d’ajuda a domicili, teleassistència i en, segons quins casos, centres d’estades diürnes. I, per tant, en funció dels que entrin haurem d’ampliar els serveis.

En general, en quina situació us heu trobat l'aplicació de la Llei de dependència?

La Llei de dependència ha estat paralitzada. Si nosaltres entre 2007 i 2011 vàrem deixar una foto fixa de 10.390 persones beneficiàries de prestacions, de 2011 a 2015 la foto fixa seva és d'11.397 persones. Significa que en quatre anys només es varen incorporar 1.000 persones. Això és una paralització 'de facto' de la Llei de dependència, malgrat que ells es varen trobar l’estructura feta, els valoradors contractats, els treballadors fent feina. S'ha crescut molt poc en serveis, bàsicament les dues residències d’Eivissa, que nosaltres havíem deixat absolutament acabades i pràcticament dotades i ells varen trigar tres anys i mig a obrir-les. I sí que hi ha hagut un poc de creixement en places per a discapacitats, però per exemple en persones majors a Mallorca no s'han creat noves places.

I vosaltres què fareu?

La nostra idea és ampliar places residencials. És el que està mirant el director general de Dependència. Hem trobat una llista d’espera de 800 persones a les residències, majoritàriament a Mallorca per una qüestió de població. Necessitam créixer amb places de residències i n'estam cercant les fórmules. Estam mirant la possibilitat de concertar places d’ajuntaments per intentar buidar una mica aquesta llista d’espera.

Aquest Govern ha posat sobre la taula una agenda amb prioritats socials. Creis realment que podreu fer tot allò que heu promès?

Sí. Ho podrem fer amb una intensitat diferent si tenim un millor finançament. És així. La renda social garantida es posarà en marxa el 2016 i hem prioritzat uns perfils de necessitats. Si obtenim un millor finançament per al 2017, en lloc de limitar-ho a aquest perfil de famílies sense recursos amb menors que ara hem decidit, podrem incloure-hi més perfils o, per exemple, incrementar el topall de 426 euros. Si aconseguim un millor finançament, podrem tenir uns serveis de més qualitat i la seva implementació més ràpida. Però els acords de govern s'han de complir.

Quantes persones se'n poden beneficiar inicialment?

Podem estar xerrant d'entre 4.000 i 4.500 famílies. Això es pot multiplicar per tres o per quatre persones, segons els indicadors.

I quin pressupost preveis?

Encara no el tenim tancat. No m'atrevesc a dir-ho.

Els 426 euros són per persona o per família?

Són 426 euros mínims i s'incorpora una quantia fins a un màxim per membre de la unitat familiar.

426 euros basten?

Sí que basten. La renda social garantida no traurà de la pobresa aquesta gent. Amb 426 euros continues sent pobre. Però amb 426 euros es pot llogar un pis i es poden cobrir unes necessitats bàsiques. Aquests doblers serveixen per subsistir. Si els els lleves, els exclous. L'any 2004, els pobres eren els pensionistes. L'any 2015, els pensionistes han deixat de ser pobres perquè amb la mateixa quantia econòmica, el fet de tenir un ingrés encara que sigui baix cada mes, permet fer unes estratègies de subsistència. Una família que aconsegueixi uns 500 euros podrà subsistir. També estam obsessionats que l'entrada i la sortida al sistema sigui ràpida. Per exemple, que si tens una feina durant quatre mesos, l'alta a la Seguretat Social suposi immediatament la baixa del sistema i a l'inversa. Tenim un model econòmic que a moltes famílies no els permet tenir capacitat d'estalvi i estan en una situació absolutament vulnerable.

L'ampliació dels col·lectius que se'n poden beneficiar també dependrà del finançament?

La nostra proposta serà ampliar col·lectius anualment. Si aconseguim més finançament l'any 2017 podríem incorporar-hi tots els col·lectius i, si no l'aconseguim, potser podrem incorporar-hi un o dos col·lectius.

Quina diferència hi ha entre la Renda Social Garantida i la Renda Mínima d'Inserció?

La Renda Mínima d'Inserció està condicionada al fet que el ciutadà faci una contraprestació social i, a més, està limitada. L'administració et pot ajudar sis mesos o com a màxim un any i a canvi has de fer contraprestacions, com cursos de formació, etcètera. Aquesta renda facilitava la integració social de determinades persones, però amb la crisi i amb el model econòmic que s'està gestant no serveix. En aquest moment es donava a gent absolutament necessitada i amb una legislació que no l'acompanyava perquè no es podia donar durant dos anys a una família que la necessitava.

Perquè ens entenguem, la renda mínima d'inserció era per reinserir col·lectius i la renda social garantida és per evitar que altres col·lectius caiguin en la marginalitat?

I va lligada sobretot a situacions econòmiques. Hem parlat que la Renda Social Garantida la pugui gestionar el Govern mateix per no sobrecarregar els ajuntaments.

Però no s'havia de fer a través dels consells?

Bé, encara ho hem de discutir amb els consells. El que vull dir és que no es farà a través dels municipis perquè no hi haurà una valoració social, sinó econòmica. Tot això ho farem a través d'una llei per poder fer un règim sancionador i poder evitar els abusos.