Publicitat
Publicitat

El fiscal general apunta ja a la detenció de Carles Puigdemont

El PSOE dona suport a la tutela dels Mossos per part de la Guàrdia Civil i rebutja les propostes de Podem d’obrir-se a un referèndum pactat

El fiscal general de l’Estat més mediàtic de la democràcia, José Manuel Maza, va continuar ahir avançant possibles passos de la seva actuació en el combat del referèndum de l’1 d’octubre. Ho va fer en una nova entrevista, aquest cop a Onda Cero, en la qual va apuntar obertament a la possibilitat de detenir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Fent gala del seu control dels temps judicials amb criteris polítics, Maza -com ja va fer la setmana passada en una entrevista a El Mundo - va dir que fins ara no han considerat “oportú” demanar la detenció de Puigdemont. Va afegir aleshores que calia escollir bé quan, per evitar donar encara més ales als independentistes.

Maza continua fent d’avançada de l’estratègia del govern espanyol, estalviant-li a Mariano Rajoy embrutar-se les mans més del necessari per prendre mesures des de l’arena política, com en el cas de la tutela dels Mossos ordenada per la fiscalia de Barcelona. L’ordre de detenció de Puigdemont arribaria, segons va explicar, pel delicte de malversació, l’únic dels tres que Maza considera que el president de la Generalitat està cometent -juntament amb el de desobediència i prevaricació- que comporta penes de presó. Això sí, la detenció de Puigdemont hauria d’arribar si el jutge la demana, a petició de la fiscalia, va dir el cap del ministeri públic.

Maza va continuar fent volar la idea que les protestes a Barcelona són “tumultuàries”, adjectiu necessari per perseguir els seus impulsors pel delicte de sedició, que comporta penes de presó de fins a 15 anys. Tot i així, Maza va evitar especular amb la possibilitat que s’imputi aquest delicte al president de la Generalitat. Sí que va justificar la denúncia a l’ANC i Òmnium pels fets del 20-S davant de la seu d’Economia de la Generalitat, que incloïa aquest delicte, i ho va fer argumentant que encara hi ha un pas més sever en el Codi Penal: el delicte de rebel·lió, que requereix que les protestes siguin “violentes” i no només “tumultuoses”, com manté que va ser la de Barcelona. Tot plegat mentre ahir va continuar l’acció del seu departament, amb la citació a declarar de diversos alcaldes, entre els quals el de Tortosa, i també diputat al Congrés, Ferran Bel, que ho va fer a la fiscalia del Tribunal Suprem per la seva condició d’aforat.

El fiscal reprovat pel Congrés per la seva presumpta ingerència per afavorir els interessos del PP en casos de corrupció no només es va referir a Puigdemont, sinó també al major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Trapero va enviar el seu número dos a la reunió de coordinació amb els comandaments de la Guàrdia Civil que donaran les ordres als Mossos en l’operatiu de l’1-O, després que ho dictés així la fiscalia de Barcelona. Maza va avisar Trapero que si no compleix les ordres “tindrà conseqüències legals”, i li va demanar que fos “raonable”. A la tarda, la fiscalia va ordenar als Mossos que adverteixin els responsables dels centres escollits com a col·legi electoral.

El debat sobre la repressió de l’1-O segueix, doncs, més viu que mai, amb el dubte de si l’Estat arribarà a l’extrem de detenir Puigdemont. Experts consultats per l’ARA apunten que per arribar a aquest extrem l’Estat necessitaria una ordre del jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que instrueix la causa contra els membres del consell executiu, ja que la hipòtesi del delicte flagrant -que justifica la detenció si un policia detecta l’infractor en el moment exacte de cometre la falta-és remota.

El debat, però, no inquieta els suports interns de Rajoy per fer front a l’1-O. El PSOE va avalar ahir la intervenció indirecta dels Mossos. La portaveu d’igualtat socialista, Carmen Calvo, va admetre que el partit està “preocupat” i que s’està entrant en un “terreny ignot”, però va considerar “raonable” la mesura perquè “va encaminada a preservar la llibertat i la seguretat” a Catalunya. “Una cosa diferent seria que se suplantessin les competències, perquè per a això el govern espanyol hauria de fer servir un altre mecanisme constitucional”, va dir referint-se a l’article 155 de la Constitució.

Mariano Rajoy ha desplegat gràcies a la fiscalia i al ministeri d’Hisenda una intervenció selectiva de l’autogovern català, però sense necessitat d’acudir a l’article de la Constitució que l’avala per fer-ho. A això s’hi afegeix la coordinació en el calendari amb el Tribunal de Comptes, que ahir enviava un missatge clar als polítics implicats en l’1-O en què donava 10 dies a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i als tres exconsellers imputats pel 9-N per entregar una fiança de 5,2 milions d’euros.

Anar més enllà i aplicar directament el 155 encara és sobre la taula, però l’opció que guanya pes és reservar aquest recurs per després de l’1-O, especialment en el cas d’una declaració d’independència al Parlament. Calvo no va descartar que el seu partit acabés donant suport al PP en la suspensió de l’autonomia: “El que cal ara és aplicar la legalitat vigent i res més”. La portaveu socialista va evitar entrar a criticar l’estratègia governamental contra el referèndum. “Toca estar units i no crear confrontació entre nosaltres per defensar la Constitució i la democràcia, i que el dia 1 d’octubre ningú pensi que està fent un referèndum”, va justificar. En canvi, no va estalviar crítiques a les crides de Podem al PSOE perquè facin un pas endavant en la defensa d’un referèndum pactat, perquè, va afirmar, “no és moment de crear vies paral·leles”.

El bloc que Rajoy anomena constitucionalista, format per socialistes, PP i Cs, doncs, continua fort, i el desmarcament de Podem no sembla que preocupi els socialistes. Avui Pedro Sánchez es reuneix amb els seus senadors, i ahir ho va fer amb una delegació dels seus alcaldes, però no s’esperen canvis en la línia mantinguda fins ara de fer pinya amb Rajoy. Tot i així, el PP continua escalfant l’ambient, i ahir el portaveu popular al Parlament Europeu, Esteban González Pons, va comparar el referèndum de l’1-O amb el 23-F i va dir que si el cop d’estat del 1981 “va agafar per sorpresa”, ara Rajoy està “advertit” i no hi haurà urnes el dia 1 d’octubre. En declaracions a la premsa a l’oficina del Parlament Europeu a Espanya, González Pons ha assenyalat que l’executiu del PP “té tots els plans previstos per impedir que es produeixi un delicte de rebel·lió”. De fet, entre les files del PP ja s’explora obertament l’aplicació d’aquest delicte, que podria ser castigat amb fins a 25 anys de presó.

La batalla internacional

El Govern prova de mantenir-se aliè a la pressió i continua internacionalitzant la situació a Catalunya. Ahir tant Puigdemont com el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, van ser a París per defensar l’1-O com una tria entre “democràcia i repressió”.

Tot i que Rajoy rebrà avui el suport del president dels Estats Units, Donald Trump, l’actuació desproporcionada de la setmana passada ha portat l’Estat a perdre punts en el terreny de l’opinió internacional, i la Generalitat vol aprofitar-ho per explotar aquest flanc. Fonts del PP admeten el desgast, però no pensen deixar enrere aquesta via: “El cost d’actuar és elevat, però més elevat és el cost de no fer res”. A cinc dies de l’1-O, la mà dura per frenar el referèndum continuarà.

RE

Etiquetes