Publicitat
Publicitat

CAS ALPHA PAM

Querella contra el conseller

Diverses entitats acusen els caps de Salut d'homicidi imprudent, prevaricació i coaccions

El cas Alpha Pam, el senegalès mort per una tuberculosi que no li fou tractada a la sanitat pública balear, pot dur el conseller de Salut, Martí Sansaloni, davant la Justícia com a presumpte responsable de la seva mort. L'ONG Drets Humans de Mallorca, l'Associació de senegalesos de Mallorca i la Confederació General del Treball a les Illes Balears (CGT) varen formalitzar ahir a Palma, davant el jutjat de guàrdia, una querella contra el conseller i altres responsables de Salut: el director general del Servei de Salut, Miquel Tomàs; el director general de Salut Pública, Rafael Santiso, i Fernando Navarro, exgerent de l'Hospital d'Inca.

Els delictes que, per part dels autors de la querella, s'atribueixen a Sansaloni i la resta de querellats són els de denegació discriminatòria d'una prestació de caràcter públic (com és l'atenció sanitària), prevaricació (per cobrar per donar assistència que és gratuïta), coaccions (amb l'objectiu d'impedir l'exercici d'un dret fonamental com és el dret a la salut), homicidi imprudent i revelació de secrets (per fer pública la història clínica d'Alpha Pam).

Donaren les ordres

En la querella, els advocats Pablo Alonso de Caso i Antonio Lázaro asseguren que no es pot fer recaure la responsabilitat de la mort d'Alpha Pam en els professionals de l'Hospital d'Inca (admissió, metges o infermers que tractaren Alpha Pam), sinó que aquesta mort és imputable "exclusivament i de manera única als querrellats".

I és així perquè, segons els lletrats, "els facultatius del centre actuaren en compliment de les directrius i ordres derivades jeràrquicament dels querellats com a superiors seus". Els denunciants consideren que la mort d'Alpha Pam "és conseqüència del sistema arbitrari imposat pels querellats".

Aquest sistema, segons inclou també la denúncia, va ser ideat pels querellats "de manera arbitrària, conjunta i preconcebuda" i "és una manera d'excloure dels serveis sanitaris els estrangers sense autorització de residència".

Els lletrats adverteixen que els responsables de Salut configuraren amb les seves ordres "un mecanisme de cobrament automàtic i indiscriminat" a les personses sense targeta sanitària, "sense prendre en consideració si aquestes tenien dret a l'assistència gratuïta o no" per formar part dels grups als quals el decret estatal que limita l'accés a la sanitat permet l'assistència gratuïta (menors, embarassades i urgències).

Entenen que "de manera tendenciosa i dolosa" el que volien els responsables de Salut era "expulsar el col·lectiu immigrant del sistema públic de salut" o que, subsidiariàment, pagassin, fins i tot quan no hi estaven legalment obligats. Per això, l'estratègia, segons els querellats, era treure del sistema els immigrants sense targeta i, a la vegada, "lucrar-se".

Afegeixen que aquest sistema de facturació i cobrament es va estrendre als centres de salut i hospitalaris de les Illes i, com a prova, destaquen que en els formularis de compromís de pagament no es feia al·lusió a si es pertanyia o no a un grup que tingués dret a l'assistència gratuïta. Es donava a tots.

"Atacaren i coaccionaren la voluntat d'un grup de persones estrangeres que volien ser ateses pel sistema de salut, limitant-ne la llibertat i el dret a la salut, ja que difongueren entre aquest col·lectiu la idea que si anaven a un servei de salut havien de pagar", destaquen els advocats, que assenyalen que la finalitat del sistema establert és "dissuadir, pressionar i compel·lir els immigrants de rebre assistència".

També presenten com a prova de la il·legalitat del sistema que el conseller Sansaloni, el maig de 2013, ordenàs tornar l'import de les factures cobrades.