Política 18/01/2017

Brega entre les comunitats pel nou model de finançament

Andalusia demana limitar les baixades d’impostos

D.s.u.
3 min
La presidenta balear, Francina Armengol, saludant el rei Felip VI a la Conferència de Presidents.

MadridSi per a alguna cosa va servir la Conferència de Presidents que es va celebrar ahir a Madrid va ser per constatar les diferències insalvables entre algunes comunitats autònomes sobre el model de finançament. Les tensions dels últims mesos entre la presidenta andalusa, Susana Díaz, i la madrilenya, Cristina Cifuentes -que es va haver de disculpar per haver dit que els serveis dels andalusos es pagaven amb els diners dels madrilenys-, van tornar a emergir. Però ara el debat era de fons, més profund.

Díaz assistia a la trobada amb una proposta estrella sota el braç: “l’harmonització fiscal”. L’objectiu de la presidenta andalusa és que no hi pugui haver “competència deslleial” entre comunitats autònomes en els tipus impositius, i per això proposa que hi hagi límits -per dalt i per baix- en els tipus que es poden tenir dels impostos cedits, segons fonts de la Junta d’Andalusia. Aquesta mesura és un dard a la línia de flotació de la política econòmica de la Comunitat de Madrid, que aprofita que recapta molts diners d’impostos perquè és una comunitat rica i per l’efecte capital -amb més recaptació perquè moltes grans empreses hi tenen la seu, i els seus empleats, molt ben pagats, liquiden aquí el seu IRPF- per abaixar tipus. La visió del govern andalús, en aquest punt, és compartida a grans trets per la Generalitat, que ha denunciat més d’una vegada el “dúmping fiscal” de Madrid, una comunitat sense impost de patrimoni o successions.

S’incorpora a l’acord

Rajoy va cedir en part a les pretensions andaluses, tot i que Cifuentes havia posat el crit al cel, en considerar que les comunitats han de poder tenir llibertat per posar els tipus que creguin oportuns en els tipus cedits. En l’acord es preveu que el nou model de finançament haurà d’estar basat en els principis d’equitat, transparència i corresponsabilitat fiscal, i que incorporarà finançament per a la dependència. Aquesta corresponsabilitat fiscal és un pas endavant en la línia de l’“harmonització” que demanava Díaz, perquè es farà un informe per determinar si hi ha comunitats que estan fent servir aquesta competència impositiva de manera abusiva. Tot i així, no hi va haver cap acord concret per limitar-la.

Malgrat això, la presidenta andalusa va sortir satisfeta de la reunió, i durant la seva roda de premsa va assenyalar especialment aquest compromís: “Es tracta de saber quina és la mitjana dels trams autonòmics dels impostos cedits [a les comunitats autònomes] i això ha d’anar lligat al nou model de finançament autonòmic”, va dir.

Un altre aspecte sobre la taula en què també hi va haver diferències va ser en la ponderació que ha de tenir en el nou model la despoblació. Comunitats com Castella i Lleó o Extremadura defensen que ha de tenir més pes a l’hora de repartir recursos, mentre que d’altres, com el País Valencià i les Illes Balears, van defensar que es tingués en compte la “població flotant” -aquella que només resideix al territori en temporada de vacances, però que també consumeix els serveis públics.

Precisament el País Valencià va notar la pèrdua d’un aliat important amb l’absència de Catalunya. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va reclamar que es fes un estudi de l’infrafinançament que han rebut al llarg dels anys comunitats com la seva -o Catalunya- i es compensi fent que l’Estat assumeixi la part equivalent del deute públic, com ja s’ha fet a Alemanya.

stats