Publicitat
Publicitat

ELECCIONS LEGISLATIVES

Els indecisos, la clau a Itàlia

Un terç dels electors no saben què votaran diumenge en uns comicis de resultat cada cop més incert

El que semblava impossible ha passat a ser només molt improbable. És la tesi que sobrevola Itàlia a cinc dies d'uns comicis en què es donava per fet que la resurrecció política d'un Berlusconi envoltat d'escàndols no suposava cap amenaça a la resta de candidats.

El Cavaliere, però, en va donar una versió totalment diferent dilluns en un míting a Milà. "Us he de donar molt bones notícies. Els hem atrapat i els hem superat", va proclamar davant un miler i mig de votants del Poble de la Llibertat al centre de convencions de la ciutat, on té un judici pendent per haver mantingut relacions sexuals amb una prostituta menor d'edat. Passades les eleccions, el procés es reprendrà.

La versió dels fets de Berlusconi no es pot verificar. Itàlia prohibeix publicar sondejos durant els quinze últims dies de campanya. Les últimes dades donaven una victòria al centreesquerra de Pier Luigi Bersani (34,7%), seguit per la dreta de Berlusconi (29%). El còmic Beppe Grillo se situava en tercer lloc (16%) i la coalició de centre liderada pel tecnòcrata primer ministre Mario Monti quedava quarta amb un 13,6%. Les xifres, tot i ser favorables a Bersani, retallen la distància que el separava de Berlusconi fa un mes, quan el superava en 11 punts.

La llei italiana sí que permet calcular el nombre d'indecisos i, segons una enquesta d' Il Corriere della Sera , un terç dels votants encara no ho tenen clar. Segons Renato Mannheimer, de l'Institut ISPO, que es basa en tendències electorals prèvies, probablement la majoria no votaran, però subratlla que comicis anteriors mostren que el 10% dels votants ho decideixen els últims dies, moguts per les promeses d'última hora, independentment del seu color polític.

En aquest sentit, Berlusconi ha jugat una carta sensible, una promesa que, deixant de banda la seva viabilitat, ataca un dels impostos més impopulars entre els italians. Ha promès que eliminarà la taxa sobre l'habitatge que Monti va recuperar l'any passat en un intent de revifar les arques públiques. El magnat dobla l'aposta i assegura que amnistiarà els defraudadors fiscals. Tot i que la resta de partits l'acusen d'alimentar l'evasió, tant els moderats de Monti com el centreesquerra de Bersani s'han afanyat a presentar propostes per reduir aquest impost. I és que els estudis d'opinió mostren que l'aposta de Berlusconi li funciona, tal com va passar en els comicis del 2008, quan una proposta similar va ser considerada el cop de gràcia que li va permetre vèncer Romano Prodi.

Un nou Tangentopoli

Alguns analistes busquen més enrere un paral·lelisme amb l'escenari polític actual. Roberto Alimonte, politòleg de la Universitat Internacional d'Estudis Socials de Roma, equipara l'amuntegament de casos de corrupció en un context de crisi econòmica i amb unes eleccions a girar la cantonada amb el Tangentopoli, el pitjor escàndol de corrupció de la història d'Itàlia, que el 1992 va esquitxar tots els partits i va carregar-se una classe política que va deixar via lliure a Berlusconi. Ara, però, la popularitat del Cavaliere no té res a veure amb la dels anys noranta ni amb la que el va portar a vèncer Prodi fa cinc anys.

El setmanari The Economist allunya la possibilitat d'un hipotètic retorn del magnat de 76 anys i recorda que la dreta ha perdut molt suport pels escàndols que envolten l'amfitrió de les festes bunga-bunga . La publicació reconeix, però, que les sospites per corrupció han deixat de ser monopoli de la dreta. La campanya de Bersani va emmudir fa unes setmanes davant l'escàndol del Monte dei Paschi, un banc vinculat a l'esquerra. El reguitzell d'afers a banda i banda de l'espectre polític alimenta uns discursos populistes que neutralitzen un centreesquerra incòmode davant un Berlusconi amb molts anys d'experiència en aquesta retòrica.