Publicitat
Publicitat

ELECCIONS AL NORD D'ÀFRICA

Els islamistes, tot i encapçalar els sondejos, queden en tercer lloc

El partit governant guanya les eleccions legislatives a Algèria

Els resultats de les eleccions legislatives demostren que tot segueix igual a Algèria. L'FLN -al govern els últims 50 anys- va guanyar i la població, poc convençuda amb les reformes, es va abstenir en massa.

El règim algerià ha evitat el contagi de les revoltes del nord d'Àfrica a còpia de subsidis i promeses de democratització. La seva intenció d'avalar aquest camí a les urnes amb una alta participació va quedar estroncada en les eleccions d'aquest dijous, que van registrar una abstenció majoritària i un resultat que deixa la composició del Parlament pràcticament intacta.

Segons les xifres del ministeri de l'Interior, el vencedor, el Front Nacional d'Alliberament (FLN) -antic partit únic, que ha governat des de la independència-, es va endur 220 dels 462 escons de la cambra, seguit de l'Assemblea Nacional Democràtica (RND), que manté el seu segon lloc amb 68, i de l'Aliança Verda, amb 48, la coalició de tres partits islamistes moderats que totes les enquestes situaven al capdavant.

La xifra clau per al règim, però, era la taxa de participació, ja que el govern considerava que una assistència alta a les urnes avalaria les reformes que el president Abdelaziz Bouteflika va posar en marxa l'any passat, quan la Primavera Àrab va esclatar a les veïnes Tunísia i Líbia. La xifra d'Interior va ser del 42,9% -set punts més que en les eleccions del 2007-, però "per la majoria de l'oposició és falsa: la participació exacta és del 18%", segons calculen les comissions municipals, com denuncia en una conversa amb l'ARA l'escriptor opositor algerià resident a Barcelona Salem Zenia. El frau continua arrelat: "No hi ha cap llista del cens electoral, i els militars voten dos cops, a la seva ciutat d'origen i al lloc on estan destinats", afirma.

Amb l'objectiu clar d'evitar un efecte dominó, els últims mesos el règim ha pres mesures com ara augmentar els salaris dels funcionaris amb efecte retroactiu i permetre a molts nous partits que es presentessin als comicis, molts sense ni tan sols programa. Es tracta d'uns canvis des de dins que estan "comprant la pau social" però que no convencen. "Les revoltes són quotidianes des del 1988", diu Zenia.

Es refereix a la coneguda com a "primera revolta àrab", les protestes de joves del 1988 que van dur a una època d'obertura democràtica, un període trencat bruscament el 1991 amb el cop d'estat que va dur a la guerra civil, que causaria entre 100.000 i 200.000 morts en 10 anys.

L'eina de protesta: l'abstenció

Algèria ja va viure la seva revolta democràtica i va acabar en un bany de sang, i la por que això es repeteixi és una de les causes que la voluntat de canvi no s'hagi traduït en una revolta com la dels països veïns. "Els algerians són un poble indignat, però la seva manera de protestar és no votar", afirma Zenia, almenys fins que no trobin "altres mecanismes" no violents. Míriem Belaala, presidenta de l'ONG algeriana SOS Dones en Perill, apunta: "El moviment democràtic està esgotat pels problemes de lideratge i d'exili, i s'ha perdut la motivació per fer front a les amenaces del dia a dia".

Tampoc hi ajuda la convicció que els militars tenen el poder real i que la votació és un formalisme. O el fet que "els diputats tenen salaris escandalosos", afegeix Belaala: cobren 3.000 euros al mes en un país on el sou mínim és de 100 euros.

El pròxim escenari conflictiu és el 2014, quan Bouteflika, malalt i amb 75 anys, acaba el mandat. De moment, molts joves agafen els subsidis i marxen en pasteres.