Publicitat
Publicitat

El Regne Unit indulta Alan Turing, pare de la informàtica, sis dècades després de ser condemnat per gai

Turing, que va desxifrar el codi Enigma alemany durant la Segona Guerra Mundial, va morir l'any 1954, enverinat amb cianur

Alan Turing, considerat el pare de la informàtica moderna i que va ajudar a desxifrar el codi Enigma alemany durant la Segona Guerra Mundial, ha rebut aquest dimarts un indult pòstum després d'haver sigut condemnat el 1952 per ser homosexual. A petició del govern conservador, que ha actuat impulsat per una petició popular, la reina Elisabet II ha concedit el perdó a Turing, que va evitar anar a presó perquè es va sotmetre a una castració química.

El matemàtic va morir el 1954, als 41 anys, enverinat amb cianur. Tot i que el forense va determinar que la causa de la mort va ser el suïcidi, la seva família i els seus biògrafs sempre han mantingut que va ser un accident. La seva condemna el va obligar a abandonar la seva feina a la Caserna General de Comunicacions del Govern (GCHQ, centre d'escoltes), a la qual s'havia incorporat després de treballar durant la guerra a Bletchley Park, la cèlebre mansió des d'on s'analitzaven els codis nazis.

"Alan Turing va ser un home excepcional amb una ment brillant", ha afirmat aquest dimarts el ministre de Justícia, Chris Grayling, l'encarregat de demanar a la sobirana que emetés l'indult a l'empara de la reial prerrogativa de misericòrdia. "La seva brillantor es va posar de manifest a Bletchley Park durant la Segona Guerra Mundial, on va ser fonamental per desxifrar el codi Enigma i va contribuir a posar fi a la guerra i a salvar milers de vides", ha afegit.

Grayling ha recordat que la vida de Turing, al qual sovint es defineix com el pare de la informàtica moderna, "es va veure enfosquida per la seva condemna per activitat homosexual", un càstig que avui "es considera injust i discriminatori. Turing es mereix ser recordat i reconegut per la seva fantàstica aportació als esforços de guerra i pel seu llegat a la ciència. Un indult de la Reina és un tribut adequat per a un home excepcional", ha insistit el responsable de Justícia.

El primer ministre, David Cameron, ha dit que l'anglès va ser "un home notable que va exercir un paper clau per salvar aquest país en la Segona Guerra Mundial desxifrant el codi Enigma alemany". La màquina Enigma, inventada per l'enginyer alemany Arthur Scherbius, va ser utilitzada pels nazis per codificar missatges durant la guerra contra els Aliats a Europa.

El perdó a Turing culmina una campanya de diversos anys, a la qual han donat suport científics com Stephen Hawking i que també va incloure una proposició de llei presentada a la Cambra dels Lords pel liberaldemòcrata John Sharkey. El setembre de 2009 l'aleshores primer ministre, el laborista Gordon Brown, ja es va disculpar públicament per la condemna a Turing, de qui es diu que va inspirar el primer logotip d'Apple (una poma mossegada, com la que el va matar, i els colors de l'arc de Sant Martí, la bandera gai).

Etiquetes