AMÈRICA LLATINA
Internacional 21/03/2017

Veracruz, la fossa més gran de l’Amèrica Llatina

Localitzats a Mèxic prop de 300 morts per identificar

Fran Richart
3 min
Veracruz, la fossa més gran 
 De l’Amèrica Llatina

Ciutat De MèxicAlmenys 249 cranis i milers de restes òssies s’han localitzat a la fossa coneguda com a Colinas de Santa Fe, a només 15 minuts del centre del port de Veracruz, una de les ciutats més importants de Mèxic. El fiscal general de Veracruz, Jorge Winckler, ha batejat aquest cementiri clandestí com el més gran de l’Amèrica Llatina, atès que encara queden per fer un 70% dels treballs d’excavació. A més, s’han trobat 47 cossos més a la localitat d’Alvarado.

La macabra troballa va ser descoberta per integrants del col·lectiu El Solecito, una brigada de recerca ciutadana que es dedica a buscar els seus familiars desapareguts al centre de Veracruz. Lucía Díaz, membre d’aquesta brigada, explica que el Dia de les Mares de l’any passat unes persones es van acostar a integrants del col·lectiu i els van entregar un mapa en què es detallava la ubicació d’unes fosses. Un regal del crim organitzat, com han explicat les mares d’El Solecito, que ha destapat el narcocementiri més gran del país, i de lluny, a Veracruz, dels 18 que s’han inspeccionat aquests últims anys a l’entitat.

Les mares i pares dels desapareguts acusen d’indiferència la nova administració estatal liderada per Miguel Ángel Yunes, que només ha pogut identificar dos dels cossos dels centenars que s’han trobat a Colinas de Santa Fe. A l’estat de Veracruz, amb poc més de 8 milions d’habitants, un total de dotze organitzacions civils es dediquen a buscar més de 2.400 persones desaparegudes durant aquesta última dècada de guerra contra el narcotràfic. Una xifra que es queda curta si tenim en compte que no inclou els migrants desapareguts, la majoria de l’Amèrica Central, que passen per aquest estat en el seu camí cap als Estats Units.

“A Mèxic, qui busca acaba trobant. Aquest país és una immensa fossa”, explica Juan Carlos Trujillo, membre fundador de la Brigada de Cerca Nacional, una organització que aglutina 55 organitzacions de tot el país que busquen els seus desapareguts. Sense ajuda institucional ni tecnologia de cap mena, els familiars surten a descampats o llocs on creuen que pot haver-hi fosses, utilitzant tècniques tan bàsiques com l’observació i enfonsant un pal a terra per detectar l’olor de descomposició.

Per part del govern, les tècniques d’identificació de les restes i els perfils genètics que s’han de realitzar per trobar la concordança són nefastes. “A Veracruz, gairebé el 90 per cent de les víctimes les trobem nosaltres. Ho donem tot i, en canvi, les institucions són ineptes i es limiten a acusar els anteriors responsables de negligència”. Trujillo, que té quatre germans desapareguts, explica que no hi ha recursos i que no saben on van a parar els perfils genètics que la divisió científica de la policia federal pren als familiars. A Veracruz, sota l’anterior govern del priista Javier Duarte, es van perdre milers de mostres genètiques. Actualment, segons dades del fiscal Winckler, dels milers de mostres preses, només en queden 266 de servibles.

Crim institucional

Veracruz és un dels estats més violents de Mèxic: encapçala el rànquing de desaparicions forçades al país, amb el 17 per cent dels casos, i també és l’estat on s’han assassinat més periodistes en els últims anys. Només el 2016 van ser 10 els comunicadors morts. “No podem parlar de crim organitzat quan és institucional. Van ser Javier Duarte i el seu pare polític, Fidel Herrera, els que van segellar l’aliança amb el càrtel Los Zetas, que ha perpetrat el terror a Veracruz”, diu Trujillo. Duarte està en cerca i captura per la Interpol, per delinqüència organitzada. Herrera, el predecessor de Duarte, va dimitir com a cònsol honorari mexicà a Barcelona el 22 de gener, per la implicació en una trama de distribució de medicaments falsos.

stats