Publicitat
Publicitat

Obama escull un republicà com a nou secretari de defensa i situa un agent controvertit als serveis secrets

Polèmica per les noves cúpules del Pentàgon i la CIA

El president Barack Obama continua la renovació del seu equip abans de la inauguració oficial del seu segon mandat, el 21 de gener. Aquest cop, però, ho fa amb polèmica. A diferència de la substitució de la secretària d'Estat, Hillary Clinton, pel senador John Kerry, les eleccions del president per a la secretaria de Defensa i la direcció de la CIA tindran un procés de confirmació complicat al Senat.

Obama va designar ahir l'exsenador republicà de Nebraska Chuck Hagel al capdavant del Pentàgon. Per la seva banda, el seu assessor de contraterrorime John Brennan es farà càrrec de les regnes de l'Agència Central d'Intel·ligència. "Aquests dos líders han dedicat la seva vida a defensar el nostre país", va dir Obama. El president va recordar que "la feina per protegir el país no s'acaba" i que en els pròxims anys els EUA faran front "a grans desafiaments", com la fi de la guerra a l'Afganistan i la millora de la ciberseguretat.

Tot i que és republicà, els analistes consideren que Hagel serà el que tindrà més problemes per obtenir el vistiplau de la cambra alta. "Obama ha decidit tirar endavant l'elecció de Hagel malgrat l'oposició de membres dels dos partits", lamenta Danielle Pletka, analista de l'institut conservador American Enterpise. Per Pletka, l'exsenador republicà haurà d'explicar la seva oposició a l'augment de tropes a l'Iraq i a l'Afganistan.

"Jo no sóc un pacifista, sinó un realista que entén el món. La guerra és terrible i no porta glòria sinó patiment", va afirmar Hagel el 2006. Per posicions com aquesta, els crítics més durs contra el nou secretari de Defensa provenen del seu propi partit. "És el pitjor missatge que podem enviar als nostres aliats del Pròxim Orient", va afirmar el senador de Texas, John Cornyn. Els republicans també han censurat el dèbil suport que dóna a Israel, la seva oposició a sancions contra l'Iran i la seva posició a favor de reduir el pressupost del Pentàgon.

D'altra banda, Hagel també té opositors entre grups que defensen els drets homosexuals per unes declaracions que va fer el 1998 contra les capacitats d'un diplomàtic obertament gai. Més tard, però, l'exsenador es va retractar de les seves paraules.

Tot i la polèmica, Obama va assegurar que Hagel és "un patriota nord-americà" i "el líder que les tropes es mereixen". El president també va defensar el caràcter moderat i bipartidista del substitut de Leon Panetta: "Quan es tracta de defensar el nostre país, no som demòcrates o republicans, som nord-americans". Per la seva banda, Hagel es va comprometre a treballar per "enfortir les aliances del país i reforçar la llibertat global, la decència i el tracte humà".

El cas Petraeus

Pel que fa el nomenament de John Brennan, arriba dos mesos després que el general David Petraeus dimitís enmig d'un escàndol per una relació extramatrimonial amb el seva biògrafa. Petraeus, que no va assistir a la presentació del nou director de la CIA, va ser substituït temporalment per Michael Morell.

Obama va afirmar que els membres de l'agència de Langley tindran amb Brennan "el lideratge d'un dels homes més respectats" dels serveis secrets, amb una gran experiència, especialment al Pròxim Orient. "Va formar i va dirigir la nostra actual lluita antiterrorista i coneix totes les amenaces amb què ens enfrontem cada dia", va remarcar Obama.

Com Hagel, Brennan també està envoltat de la polèmica i la seva elecció segurament no agradarà en alguns cercles demòcrates. El 2009 va renunciar a la candidatura al capdavant de l'Agència d'Intel·ligència davant l'oposició de grups defensors dels drets humans per la seva suposada vinculació amb mètodes de tortura.

Encara que el president Obama va renunciar a l'elecció de l'ambaixadora dels EUA davant de l'ONU, Susan Rice, com a nova secretària d'Estat per evitar la polèmica, amb Hagel i Brennan està disposat a lluitar tant com calgui per obtenir la seva nominació.

Secretari de Defensa

Chuck Hagel Un veterà de la Guerra del Vietnam moderat

Chuck Hagel és republicà, però ningú ho diria per les crítiques que ha rebut les últimes setmanes del seu partit. Alguns republicans el consideren "tou" amb l'Iran i ambigu en el seu suport a Israel. Senador per Nebraska durant més de 12 anys, Hagel serà el primer veterà de la Guerra del Vietnam que ocuparà la secretaria de Defensa.

En el seu retorn de la guerra va ser condecorat amb dos Cors Púrpura -la màxima distinció al valor dels Estats Units- i va treballar com a presentador de notícies en una ràdio local d'Omaha. Més tard, va iniciar una carrera empresarial d'èxit, primer com a cofundador d'una companyia de telefonia i després com a directiu d'un banc d'inversió. Aquest fill d'una immigrant polonesa de 66 anys està llicenciat en història per la Universitat de Nebraska. El 1996 Hagel va ser elegit senador pel seu estat natal i el 2009 va decidir retirar-se de la política.

Fins ara Chuck Hagel ha donat classes a la Universitat de Georgetown de Washington i ha presidit el Consell Atlàntic, un think tank moderat de política exterior.

Director de la CIA

John Brennan Cap de contraterrorisme relacionat amb tortures

John Brennan és un fill d'immigrants irlandesos que va treballar més de 25 anys a la CIA. En els últims quatre anys ha estat l'assessor de contraterrorisme del president i va tenir un paper decisiu en la captura i mort del líder d'Al-Qaida, Ossama bin Laden. A més, durant aquest temps ha supervisat el polèmic ús de drones -avions no tripulats- en l'assassinat selectiu de sospitosos de terrorisme.

Brennan era el candidat de Barack Obama a dirigir la CIA el 2008, després de la seva victòria. Tot i així, ell mateix va retirar el seu nom de la llista per les crítiques d'activistes i organitzacions de drets humans que el relacionaven amb els polèmics mètodes d'interrogació utilitzats durant el mandat de George W. Bush. Brennan, de 57 anys, sempre ha negat tenir coneixement de l'ús per part dels serveis secrets de tècniques de tortura com el waterboarding (asfíxia simulada). És un dels assessors de més confiança del president i ara inicia una nova etapa per a la CIA després de la breu i polèmica direcció del general David Petraeus.