Publicitat
Publicitat

DRETS HUMANS A RÚSSIA

Lluitar per la justícia a Rússia, un país sense llei

L'advocat Magnitski va morir torturat a la presó fa tres anys per haver acusat les autoritats russes de corrupció

Quan va aixecar el llençol que tapava el cadàver del seu fill al dipòsit de la presó, Natalia Magnitskaia es va fixar en les mans. "Estaven destrossades, amb els ossos trencats. Ningú ens va explicar què va passar. No ens van dir si s'ho va fer donant cops a la porta o si el van apallissar", explica en un documental dedicat al seu fill, mort fa tres anys. No va tardar gaire a saber que l'home va perdre la vida apallissat per funcionaris d'una de les presons més dures de Rússia.

La història de Sergei Magnitski encarna un dels casos de corrupció i tortura més ben documentats de la història recent del país. Amb 36 anys, aquest advocat fiscal va destapar una complexa trama per la qual una xarxa de policies, jutges i autoritats del govern van robar 180 milions d'euros de les arques públiques.

Magnitski treballava per a l'Hermitage Fund, un fons d'inversió que va arribar a ser el més gran de Rússia. El seu director, el britànic Wi- lliam Browder, va portar l'empresa a Rússia als 90 i amb el temps es va adonar que els oligarques robaven amb facilitat allà on invertia. Va analitzar l'estructura de les empreses i va denunciar-ho a la premsa internacional. Però més que aturar l'engranatge corrupte, l'empresari va ser declarat pel govern una "amenaça per a la seguretat nacional" i li van prohibir l'entrada al país.

Dos anys més tard, 50 policies del Ministeri de l'Interior van assaltar l'oficina d'Hermitage a Moscou i van endur-se'n la documentació. Era el primer pas per enriquir-se amb una devolució fraudulenta de 180 milions d'euros en impostos. La més gran de la història de Rússia. Va ser Magnitski qui va descobrir que van utilitzar els documents per aconseguir la propietat de les empreses d'Hermitage. Amb l'ajuda de documentació falsificada i la connivència de la fiscalia, els criminals van acreditar que les empreses havien tingut pèrdues i que, per tant, hisenda els havia de retornar els 180 milions d'euros en impostos pagats.

"Vaig pensar que no podia haver estat una trama aprovada pel Kremlin, al capdavall havien robat diners del govern rus", explicava Browder en una entrevista amb l'ARA. "Vaig donar per descomptat que si el president Putin se n'assabentava, tancaria els dolents ". La reacció de les autoritats a les denúncies de Browder el van fer tocar de peus a terra. "Són taurons que s'alimenten de la seva pròpia sang", deia. Interior va obrir casos criminals contra els advocats d'Hermitage, que van acabar abandonant el país. Tots excepte Magnitski.

"Creia que la llei el protegiria, sabia que no havia fet res malament. Però no hi ha llei que valgui a Rússia", es lamentava Browder quan recorda que Magnitski va testificar contra tots els implicats en el robatori, "un pas que molts russos rebutjarien aterrits".

Un mes després va ser detingut acusat d'evasió fiscal i enviat a presó preventiva, esperant un judici que no va arribar. Els diaris que va escriure durant els 358 dies d'empresonament, les 450 queixes que va omplir i les cartes que enviava als seus advocats detallen l'infern que va suportar. El van torturar dia rere dia i l'única moneda que acceptaven els seus botxins era que retirés el testimoni contra els criminals. Va negar-s'hi. Passava dies en cel·les diminutes plenes de gent, molts dels quals malalts mentals. Les llums estaven obertes 24 hores al dia i les finestres no tenien vidres.

Magnitski va caure malalt, amb una pancreatitis que necessitava operar-se. En lloc de medicar-lo, van enviar-lo a Butirka, una de les presons més temudes del país. Un mes abans de morir, va repetir el testimoni que el va condemnar a mort i hi va afegir acusacions contra els seus torturadors.

"Creien que el doblegarien però Sergei era diferent", explica Valery Borschev, president d'un organisme de control del sistema penitenciari rus. Aquest exparlamentari compara els ideals de Magnitski amb els d'Aleksandr Soljenitsin, dissident premi Nobel de literatura que defensava els "principis del presoner: no confiar, no tenir por i no demanar clemència".

El primer judici pòstum a Rússia

"Com els nazis, les autoritats han documentat la brutalitat que van infligir a Sergei, però ni així s'ha fet justícia", diu Browder. Al contrari, els implicats han rebut càrrecs importants, i els papers s'han invertit "amb un cinisme inaudit": la fiscalia ha reobert el cas contra Magnitski en el primer judici pòstum de la història de Rússia.

Browder ha passat de poderós inversor a activista tenaç. Ha aconseguit que els Estats Units prohibeixin l'entrada als implicats en el cas Magnitski i el Congrés nord-americà preveu aprovar una llei que en congelarà els comptes bancaris. El Parlament Europeu ha adoptat una resolució en què aconsella els membres seguir els passos dels EUA.

"És el taló d'Aquil·les del règim rus. Els criminals de l'Iran o Bielorússia tendeixen a quedar-se a casa però el Kremlin fa vacances a Saint-Tropez i compra a Harrods", explica Browder. "Amb la iniciativa dels Estats Units es començarà a fer justícia, però no arribarà a Rússia fins que el règim canviï".