Jocs de poder al Partit Comunista Xinès

PequínLa Xina celebra la reunió anual del comitè central, en la qual s’esperen pistes de com s’ha d’encarar la cursa per la renovació del lideratge al govern xinès, enmig de rumors que l’actual president, Xi Jinping, pot maniobrar per conservar el poder.

La reunió del comitè central del Partit Comunista Xinès (PCX), que comença aquest dilluns, marca l’inici del compte enrere per a la renovació de la direcció del govern de la segona economia del món, que es plasmarà durant el 19è congrés, que se celebrarà a finals del 2017. El conclave reuneix més de 300 membres i durant quatre dies l’agenda té com a punt central aprovar el codi de disciplina del partit, un tema que pot implicar nombroses friccions, especialment si s’exigeix en un futur declaracions de patrimoni. Malgrat això, l’important seran les decisions que puguin afectar l’organització del pròxim congrés del partit.

Tot i que l’hermetisme és una de les principals característiques d’aquestes reunions, que es fan a porta tancada, s’espera que les decisions i els nomenaments que es vagin anunciant en els pròxims mesos aclareixin el futur i mostrin qui està guanyant en aquest particular 'joc de trons'.

El somni xinès de Xi Jinping

En el pròxim congrés s’han de renovar cinc dels set membres que formen el politburó, el nucli del poder xinès. Només l’actual president, Xi Jinping, de 63 anys, i el primer ministre, Li Keqiang, de 61 anys, repetiran en el càrrec. La resta haurien d’abandonar-lo en arribar a l’edat de jubilació. A més, Xi Jinping arribarà al congrés a la meitat del seu mandat, que finalitza el 2022, i la tradició instaurada per Deng Xiaoping estableix que s’anunciï el successor, per garantir una transició sense sobresalts i pactada entre les diferents faccions del PCX.

Però Xi ha demostrat, fins ara, que està disposat a trencar motlles. Des de l’època de Mao és el dirigent que més poder ha acumulat a les seves mans. Ha anat centralitzant sota el seu comandament l’economia, l’exèrcit, la seguretat i les relacions exteriors, a més d’exigir lleialtat absoluta a la seva persona.

I no li ha tremolat el pols a l’hora de desfer-se dels seus rivals amb depuracions que recorden els temps de la Revolució Cultural. És per això que la transició genera nombrosos dubtes i s’han disparat des de fa temps els rumors que Xi Jinping podria no anunciar l’any que ve el nom del seu successor i, fins i tot, intentar mantenir-se en el poder. La Constitució xinesa no permet més de dos mandats com a president, però alguns analistes sostenen que Xi podria intentar perpetuar-s’hi mantenint-se com a secretari del partit i buidant de poder la presidència.

L’arma política

Xi Jinping ha fet de la lluita contra la corrupció un dels eixos del seu govern. La famosa campanya per acabar amb “tigres i mosques” ( tigres, en referència als poderosos alts càrrecs del partit únic) li ha permès desfer-se d’importants adversaris i, per tant, poder maniobrar millor per col·locar els seus candidats més lleials de cara a una probable renovació.

Aquest podria ser el cas de Wang Qishan, un dels seus homes de confiança i titular de la comissió de disciplina del partit, que malgrat arribar a l’edat de jubilació podria continuar en el càrrec. Entre els favorits de Xi s’inclouen també noms com Zhao Leji, Ding Xuexiang, Zhong Shaojun i Li Shuli.

Per contra, la llista de víctimes de Xi Jinping és llarga i inclou figures molt poderoses. El primer, Bo Xilai, l’home que en el seu moment li podia haver disputat la presidència. Però també destaquen noms com l’exministre de Seguretat Zhou Yongkang i Ling Jihua, mà dreta de l’expresident Hu Jintao. Tots ells han sigut acusats de corrupció i condemnats a cadena perpètua.

L’agost passat va ser detingut per primera vegada un general en actiu, Wang Jianping, que encara està a l’espera judici. I de la purga no se n’ha lliurat la poderosa Lliga de les Joventuts Comunistes, facció a la qual pertany Li Keqiang. Xi l’ha afeblit reduint a la meitat el seu pressupost.

Malgrat els foscos i fins i tot cruels jocs de poder, els interessos creats entre les diferents faccions del partit propicien pactes, perquè si alguna cosa caracteritza la política xinesa des de Deng Xiaoping és el seu pragmatisme.

Una nova Llarga Marxa

El rearmament ideològic que està imprimint el president Xi Jinping en el seu mandat compta amb una nova demostració amb el llançament d’una campanya per reivindicar els valors de la Llarga Marxa.

Coincidint amb el 80è aniversari del final de la Llarga Marxa, Xi Jinping utilitza l’imaginari d’aquest important moment històric de la revolució xinesa per demanar una “nova Llarga Marxa” que porti prosperitat al país per fer realitat el somni xinès i revitalitzar la nació. Xi reivindica els valors del sacrifici, el coratge i la fermesa de voluntat per lluitar per uns ideals que caracteritzen l’esperit d’aquesta gesta històrica.

L’octubre del 1934 les forces comunistes, assetjades per l’exèrcit del Kuomintang (Partit Nacionalista) al sud del país, van iniciar una fugida cap al nord i van recórrer més de 12.500 quilòmetres passant tot tipus de penalitats, travessant les zones més inexpugnables de la Xina. Més tard, Mao Tse-tung va aconseguir les regnes del poder. Aquesta gesta històrica s’ha convertit en un dels mites que han legitimat l’autoritat del PCX. Xi Jinping reivindica l’esperit èpic per reclamar el paper central del partit en la política del país i no desviar-se dels ideals revolucionaris per construir una “societat moderadament acomodada” l’any 2021.