Publicitat
Publicitat

VÍCTIMES DE L'ATUR I ELS DEUTES

Les vídues d'empresaris suïcides es manifesten al nord del país

Itàlia posa rostre a la desesperació per la crisi

En menys de 24 hores, un segrestador i la vídua d'un empresari suïcida s'han convertit en els dos símbols de la crisi a Itàlia que afecta la gent del carrer. Cada dia se suïcida un aturat o empresari al país.

Luigi Martinelli, un empresari de 54 anys d'un poble de 20.000 habitants del nord d'Itàlia, Romano di Lombardia, ha passat la nit a presó després d'haver retingut quinze ostatges dijous a la tarda en una agència tributària del poble, armat amb un fusell de caça i dues pistoles. S'enfronta a vuit anys de presó.

La població italiana, però, ja l'ha absolt. Martinelli s'ha convertit en un dels símbols de la desesperació que s'ha apoderat de milers d'italians que han perdut la feina, la casa, o que han hagut d'acomiadar fins i tot els fills.

La Confederació de Consumidors ha anunciat que pagarà les despeses del judici. "No compartim el gest extrem de l'home, però aquest fet mostra de manera clara l'emergència social que hi ha a Itàlia", va dir ahir el president de l'organització, Carlo Rienzi.

Fins i tot Carmine Morandi, l'ostatge que més estona -sis hores va quedar retingut pel segrestador- deia ahir: "Martinelli no és dolent, està desesperat. No tenia intenció de disparar ningú". El que més ha colpit els italians és que el segrestador tenia un deute de 1.000 euros amb Hisenda: tot un món per als que viuen en la corda fluixa, però pura quincalla per al miler de parlamentaris italians que aquests dies estan aprovant nous impostos o retallades socials i que cobren 15.000 euros al mes.

Fa només mig any l'exprimer ministre Silvio Berlusconi es permetia dir que no hi ha crisi a Itàlia. La premsa semblava donar més relleu als drames quotidians a Grècia que al que passava a casa seva. Ara, però, la percepció ha canviat del tot.

Un altre acte desesperat va contribuir a girar la truita: el 28 de març un artesà d'un petit poble de l'Emilia Romagna, Giuseppe Campaniello, es calava foc davant una agència tributària, angoixat pels deutes que el tenallaven. Moria nou dies després. Ahir, la seva vídua, Tiziana Marrone, es convertia en l'altra gran protagonista dels telediaris després de liderar una marxa a Bolonya per demanar a les institucions del país que "facin alguna cosa". "Aquesta batalla no és només meva, és de tots els italians que estan en la mateixa situació i, sobretot, de les vídues i famílies que no saben com fer-ho per pagar els deutes", va explicar. L'acompanyava Lucilla, vídua d'un obrer que es va suïcidar fa poc més d'un any. La marxa va ser batejada per la premsa com "la manifestació de les vídues blanques".

Denunciar el silenci

Els familiars d'aturats i empresaris víctimes de la crisi s'organitzen. "Hem d'acabar amb el silenci sobre aquesta crisi que mata", deia Laura Tamiozzo, filla d'un dels empresaris que s'han tret la vida i creadora de l'associació Esperança a la Feina.

Un informe de la xarxa europea de mobilitat professional Eures assenyalava el mes passat que cada dia se suïcida un aturat a Itàlia. L'any 2010 en van ser 362. Però també es treuen la vida els empresaris ofegats pels deutes, en un país on l'administració pública triga mesos a pagar els encàrrecs. L'Associació de pimes Cgia ha comptabilitzat el suïcidi de 32 empresaris aquest any, la majoria del nord i centre d'Itàlia.