Publicitat
Publicitat

GLOBALITZACIÓ I DEMOCRÀCIA

Daniel Innerarity: "L'economia està desbocada i la política és impotent"

El director de l'Institut de Governança Democràtica de la Universitat del País Basc afirma que "la crisi ens ha abocat a tots al mateix abisme però, en comptes d'unir-nos, ha fragmentat el centre i la perifèria"

Per què creu que la globalització ha portat una nova rapinya?

Vivim en un món d'epidèmies, contaminació, pirateria, propietaris que no ho són. Un accionista avui ja no és el propietari d'una empresa perquè la seva acció és volàtil, tan volàtil com la nostra economia, que diem nostàlgicament que ja no es correspon amb l'economia real. Aquesta volatilització del món recorda molt el debat que hi havia al segle XVII quan anglesos i holandesos discutien sobre si un imperi tenia dret a arribar a un nou territori i quedar-se'l. En aquell moment hi havia espais per colonitzar. Avui, que els estats són més dèbils i en algun cas han fracassat, hi ha noves realitats on actuen els nous pirates a través de paradisos fiscals, de hackers que violen sistemes informàtics o la biopirateria, que patenta allò que abans no tenia propietari.

Els estats són dèbils però també més controladors. Càmeres al carrer, més seguretat als aeroports...

Quan els revolucionaris francesos van prendre la Bastilla van pujar a la torre des d'on els observava el sobirà. No només volien decapitar el rei, sinó mirar el món des d'on ell ho feia. Antigament el poderós era algú que podia observar sense ser observat. Avui els termes s'han invertit. El poder està contínuament observat. Això és positiu pel que implica d'escrutini públic. La part negativa o inquietant és que el poder se sent tan observat que acaba modificant el seu comportament. Per això el discurs públic dels polítics és avui tan pobre, tan previsible, perquè se saben observats fins al mínim gest.

¿Però la capacitat d'intervenció i de control no és el que defineix la democràcia participativa?

Sí, però no és l'únic criteri important. La participació i la crítica al poder és un dels principis de la democràcia, però també ho és la representació, la confiança en la classe política, que avui està sota mínims. Cal trobar l'equilibri. La representació com a únic criteri ens porta al despotisme de les elits. Però prioritzar la participació per sobre de tot ens pot conduir a certes formes de populisme. L'eix tecnocràcia-populisme s'està definint avui dia tant a l'esquerra com a la dreta. Les eleccions italianes han estat l'exemple més clar d'aquest dilema. Un "participacionista" d'esquerres com Beppe Grillo ha tingut un efecte directe en el retorn de Silvio Berlusconi a la primera línia del poder.

Creix l'euroescepticisme, però mai com ara hem sabut tantes coses sobre què passa a Grècia. ¿La crisi ha donat al sud d'Europa una consciència de problemes compartits?

La crisi ens ha abocat a tota la UE al mateix abisme, però no ens ha unit més, sinó que ha tingut un efecte secundari que és la fragmentació entre el centre i la perifèria. També ha fet més visible, més obscena, la irrupció d'altres poders sobre el nostre propi govern. És a dir, el malestar pel domini que ha exercit Alemanya. Tots sabem que aquí no ens governem a nosaltres mateixos, però fins ara era més còmode seguir amb la retòrica nacional.

¿L'economia és global i la democràcia no?

Més greu encara. L'economia està desbocada i la política és impotent perquè l'únic espai on la democràcia encara funciona més o menys bé, que és a l'estat nació, és incapaç de governar una economia financera que s'ha fet global.

I com es millora la democràcia?

Primer, fent la política més intel·ligent, perquè no poden governar processos que no entenen bé. A la política no hi ha els més llestos, i no parlo només de les persones sinó de la capacitat d'adaptació d'un sistema que s'ha vist superat. També cal un redisseny. Aquesta democràcia estava pensada per a les societats més simples i homogènies de fa 300 anys. Hi hem d'introduir més valors, més actors, més lògiques i més principis.

Què és la sobirania?

És el que ens ha servit durant molt de temps per distingir qui som nosaltres i qui són els altres. I sobre això hem basat la construcció nacional i hem definit qui pot prendre decisions sobre nosaltres.

¿La Unió Europea ha canviat el "qui som nosaltres"?

Sí, i també qui és responsable de governar-nos i qui no ho és. Tot i que encara no està gens clar qui té competències per imposar-nos determinades mesures i amb quina legitimitat democràtica ho fan. Hi ha un bon embolic per culpa de la vella lògica de l'estat nació.