Publicitat
Publicitat

ESCÀNDOLS A EUROPA

Caçadors de plagis que tomben polítics

Una vintena de revisors de VroniPlag van destapar que la tesi de la ministra alemanya era copiada

La ministra alemanya d'Educació, Annette Schavan, va dimitir fa quinze dies perquè es va descobrir que la seva tesi doctoral, que va llegir quan tenia 25 anys, era un plagi. La cancellera alemanya, Angela Merkel, amiga personal de Schavan, va anunciar "amb tot el dolor del cor", el relleu al càrrec. Però qui hi ha al darrere de l'escàndol? Una vintena de revisors , dedicats a perseguir el plagi acadèmic, que treballen a VroniPlag, una web semblant a la Wikipedia, en què es posa a escrutini l'autenticitat de les tesis doctorals.

El portal és l'hereu de GuttenPlag Wiki, que el 2011 va destapar el plagi de la tesi doctoral de l'aleshores ministre de Defensa, Karl-Theodor zu Guttenberg. La carrera del polític liberal, una de les figures amb més projecció del partit, es va acabar en qüestió de mesos. "És el cas més escandalós que he vist a la meva vida: el 94% de pàgines de la tesi eren plagiades", explicava per telèfon a l'ARA Gerhard Dannemann, professor del Centre d'Estudis Britànics de la Universitat Humbold de Berlín i un dels col·laboradors d'aquests portals que no es manté en l'anonimat.

"El cas de Schavan va ser diferent, perquè si des d'un bon principi ho hagués admès hauria pogut continuar al càrrec: la tesi l'havia fet quan tenia 25 anys i, de fet, no era l'exemple més greu de plagi. Però es va entestar a negar-ho tot, i fins i tot va implicar autoritats acadèmiques importants finançades pel govern federal -explica Dannemann-. El plagi és objectiu i no caduca: es pot descobrir 300 anys després, però ella no ho va admetre. I això, políticament, era inacceptable, sobretot per a algú en la seva posició".

A Alemanya el títol de doctor atorga un prestigi social que el fa cobejat per a finalitats no acadèmiques. "Aquí ens encanta tenir un títol per posar-ho al rètol de la bústia o a la targeta de visita. A la gent li agrada anar pel món fent-se dir «Herr Dr.» o «Frau Dr.» i això els confereix un respecte immediat. Els polítics creuen que els títols els fan semblar més intel·ligents i es veu que n'hi ha que s'estimen més agafar una drecera per aconseguir-los", afegeix Debora Weber-Wulff, professora de mitjans i computació de la Universitat Alemanya de Ciències Aplicades i autora d'un blog especialitzat en plagi.

Internet: arma de doble tall

Els col·laboradors de VroniPlag són tots voluntaris i no necessàriament pertanyen a l'àmbit acadèmic: també hi ha informàtics o simplement aficionats a treure els colors als personatges públics descobrint la pràctica del copy-paste . Internet ha fet més fàcil el robatori de textos aliens, però alhora també ha creat noves eines per enxampar el plagi.

Al laboratori de lingüística forense de la Universitat Pompeu Fabra fan servir el programa Copycatch, que permet comparar textos i buscar coincidències de paraules. Si la similitud textual supera el 50% (el 70% en el cas de textos de diferents llengües), hi ha moltes possibilitats de plagi lingüístic. Les frases més semblants al text original es marquen en color vermell i el laboratori fa un dictamen que en un judici té el mateix valor que una autòpsia.

El laboratori ha treballat en més de setanta casos els últims anys, que han acabat als tribunals, des d'identificació d'autors de suborns i amenaces fins a plagis en llibres de text o traduccions. Però la seva directora, Teresa Turell, que presideix l'associació internacional de lingüística forense, reconeix que mai els ha arribat cap denúncia de plagi en l'àmbit acadèmic. "A la meva feina puc constatar que a la universitat n'hi ha molts casos, però si els afectats no ho porten als tribunals nosaltres no hi podem fer res. Al món anglosaxó i a països europeus amb més tradició democràtica el plagi es veu com un delicte, mentre que aquí hi ha connivència entre autors".