16/10: Incloure

PARLANT DELS REPTES de la nova immigració, un estudiós francès —preocupat per l’esclat periòdic de la banlieue— ens deia que en el cas català tenim dos actius molt importants dels quals no sempre som conscients: l’escola i l’urbanisme. Dos instruments que en alguns llocs són d’exclusió i aquí són d’inclusió. El verb incloure, que és a l’arrel del projecte catalanista modern, ha inspirat i ha guiat l’escola del país en els últims decennis. No homogeneïtzar. Gens, adoctrinar. Perquè homogeneïtzar i adoctrinar és excloure: aquest era el model de l’escola franquista, que per fortuna no va tenir prou força per triomfar. Incloure ha estat l’objectiu no tan sols de l’escola catalana com a concepte, sinó també de centenars de mestres vocacionals que l’han fet seu. I han tingut èxit. I els èxits de l’escola són els èxits del país i del seu ascensor social. En política, contra el que creuen alguns des de fora, les llistes de qui votaria sí i qui votaria no a cada poble no s’encerten avui mirant l’origen dels cognoms. És molt bèstia que ara vulguin fer de la principal virtut de l’escola catalana el seu principal defecte. Que la voluntat d’incloure es presenti com a afany d’adoctrinar, per aquells qui enyoren o desitgen una escola amb voluntat d’excloure.