Diàleg de truans
L’home que va denunciar la trama Gürtel davant la policia, José Luis Peñas (exmembre, ell mateix, de la trama, i imputat per haver-hi participat, amb una petició de pena de sis anys de presó), ha declarat avui davant la justícia, nou anys després de presentar la seva denúncia. Es tractava d’una declaració prèvia als interrogatoris a què ha de ser sotmès, però Peñas no ha estalviat munició ni se n'ha anat per les bardisses. Ha afirmat que el president perpetu d’Espanya, Mariano Rajoy, és el màxim responsable polític d’una de les majors xarxes de corrupció i prevaricació de la història de la, diguem-ne, democràcia espanyola: segons Peñas, Rajoy és cooperador necessari de la Gürtel com a mínim per omissió, per haver fet veure que no en tenia notícia quan per força n’havia d’estar perfectament al corrent. Peñas assenyala així mateix la tothora jocunda expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, pel mateix delicte, en la mesura que els lladres gürtelians van cometre alguns dels seus cops més sonats en terrenys madrilenys. “El vertader negoci era el sòl”, ha remarcat Peñas. I qui diu el sòl, diu les requalificacions a dit i les normatives retocades a mida, amb els consegüents i apetitosos beneficis per als espavilats de torn. Uns espavilats que no haurien pogut sortir-se amb la seva sense la implicació directa en les seves activitats delictives dels màxims dirigents del Partit Popular. No només en temps de Rajoy: el sempre enyorat José María Aznar també va formar part del joc, i no des de l’omissió sinó des de l’amiguisme descarat amb el cap de la trama, Francisco Correa, que també va fer tronar i ploure amb les seves confessions al judici.
És poc probable que Peñas i Correa s’hagin posat d’acord en els seus relats, més que més quan Peñas es va dedicar a gravar d’amagat durant anys les seves converses amb Correa per fer-les servir com a arsenal inculpatori. Tot i així, Peñas corrobora amb la boca gran el que Correa ja va declarar no precisament amb la boca petita, però sense apuntar tan directament a Aznar i Rajoy: que, sense la cobertura i la participació del PP, ells no haurien pogut portar els seus negocis bruts fins al punt que ho van fer; que el partit més poderós d’Espanya ha estat perpetrant un robatori perllongat i sostingut dels diners dels contribuents, entre els quals es compten els seus votants, que poden donar-se per doblement satisfets. És l’espectacle d’uns truans denunciant uns altres truans, amb l’objectiu d’aconseguir beneficis penals amb les seves sessions de cant. I no diuen res que no sabéssim, però resulta alliçonador escoltar-ho en les veus de qui en varen ser protagonistes: ells, juntament amb el PP, ens van robar. A vostè, a mi, i a aquella senyora. Aquesta és la sinopsi, i que cadascú en tregui les conclusions que consideri oportunes.
En proposo només una: si aquests que ens han robat són els que ara ens proposen diàleg, més val sortir corrents en la direcció contrària. ¿O potser encara algú els compraria un cotxe usat?
