Publicitat
Publicitat

La solvència d'un estat català

Un dels problemes financers més greus que té la Generalitat és la incapacitat d'obtenir finançament en els mercats habituals. Per això necessita demanar diners al Fons de Liquiditat Autonòmica creat per l'estat espanyol. El sistema de finançament de la Generalitat no proporciona la solvència necessària i, òbviament, tampoc hi ajuda la situació de l'economia espanyola. Per totes aquestes causes, avui el ràting creditici de la Generalitat està a nivells molt baixos. El ràting estableix la capacitat de la Generalitat per pagar el seu deute i el risc que suposa invertir en aquest deute.

Segons les agències, Moody's qualifica el ràting creditici de la Generalitat de Ba3 (perspectiva negativa), Standard & Poor's de BB (perspectiva negativa) i Fitch Ratings de BBB- (en revisió negativa). Aquestes qualificacions són dolentes si es té en compte que Moody's utilitza Aaa per a la seva màxima qualificació (inversions amb poc risc) i la C per a les pitjors. Pel que fa a Standard & Poor's i Fitch, donen una AAA a les millors qualificacions i una D a les més dolentes. Es consideren inversions amb molt risc les qualificacions per sota de Baa i BBB.

La solvència de la Generalitat canviaria totalment si Catalunya esdevingués un estat. En primer lloc, perquè el guany fiscal de la independència (més de 16.000 milions d'euros), ocasionat per la desaparició del dèficit fiscal amb Espanya, tindria un efecte multiplicador sobre l'economia, superior a l'impacte inicial del guany fiscal, i es podria dedicar a incrementar la despesa social o a rebaixar els impostos, cosa que augmentaria el consum i la inversió, i generaria un efecte positiu sobre l'economia. S'incrementaria la seva capacitat productiva i es crearien llocs de treball.

En segon lloc, perquè Catalunya ja és una economia relativament ben posicionada dins la UE. Pel seu nivell de PIB per càpita (en termes de PPS) se situa un 20% per sobre de la mitjana de la UE-27. Així mateix, tant la teoria econòmica com l'evidència empírica demostren que la dimensió d'un país no té gaire influència en el creixement econòmic. La globalització i els acords de lliure comerç fan que els països petits, com seria Catalunya, puguin vendre a altres països amb la mateixa facilitat amb què països grans venen en el seu mercat interior. Es poden aconseguir efectes d'escala en el creixement per a més obertura comercial, cosa que sol succeir als països petits. Això explica que Dinamarca, Finlàndia, Suècia i Suïssa, segons el World Economic Forum, siguin dels països més competitius del món, tot i ser tots petits. Una Catalunya estat tindria un grau d'obertura de la seva economia semblant a la de Suècia i Dinamarca, on les exportacions representen aproximadament el 52% del seu PIB.

Una tercera consideració gira al voltant de si Catalunya com a estat naixeria gaire endeutada, una qüestió també rellevant per a la seva solvència. Catalunya heretaria part del deute públic espanyol, però també hauria d'heretar part dels seus actius.

El repartiment dels actius i passius pot fer-se segons diversos criteris (població, PIB, etc.). El criteri més perjudicial per a Catalunya seria el del pes relatiu del seu PIB dins de l'economia espanyola. En aquest cas, i segons els meus càlculs, Catalunya heretaria un endeutament que representaria el 59% del seu PIB en valors del 2011. Ara bé, també heretaria uns actius mobiliaris per valor d'un 38% del PIB. Per tant, un cop restats aquests actius de l'endeutament, Catalunya heretaria un endeutament net d'un 21% del PIB, que sumat a l'endeutament actual de la Generalitat representaria un deute total al voltant del 40% del PIB, un ràting totalment assumible i molt més baix que el de la majoria de països europeus. A més, Catalunya també heretaria l'estoc de capital públic localitzat a Catalunya, per un valor pròxim al 38% del seu PIB.

Tots aquests factors redundarien en un enfortiment de la solvència econòmica de la Catalunya estat. El Cercle Català de Negocis ha calculat el ràting creditici d'un futur estat català basant-se en una sèrie d'indicadors, que el situarien en una posició semblant a altres països europeus relativament petits, com ara Noruega, Suïssa, Holanda, Àustria, Suècia, Dinamarca, Bèlgica i Finlàndia. El ràting es col·locaria entre AA i AAA, una qualificació semblant a la que ara tenen aquests països, cosa que fa que paguin un tipus d'interès mitjà de tan sols un 2,44%.

Per tant, el nou estat català que implicaria la independència de Catalunya portaria a una clara millora de la solvència de la nostra economia, i tot això revertiria en una millora del benestar de tots els ciutadans residents al nostre país.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT