Els tòpics de la gastronomia autòctona, a la BBC
Fa temps vam parlar del magnífic programa de gastronomia que presenta Rachel Khoo a la BBC i que ara emet TV3 els diumenges al migdia. En els capítols sobre “la cuina del món” vam poder veure l’espai dedicat a Barcelona. Rachel Khoo, passejant pels llocs més emblemàtics de la ciutat, deia: “Descobriré la nova onada de xefs que tempten els joves moderns de la ciutat perquè tornin als bars de tapes”. I és que tot el programa girava entorn de la tapa com a sistema d’alimentació tradicional al país. El primer que feia era esmorzar en una xurreria, i ho presentava com el primer àpat habitual dels espanyols: xurros amb xocolata calenta. Comentava, també, que llàstima que no parlés castellà perquè li va semblar un lloc ideal per fer safareig. Fascinada pels mercats de Barcelona i l’enorme varietat de tomàquets que podia trobar a les parades, Khoo tornava al seu apartament de Londres per cuinar als seus amics una cuina creada per ella mateixa i inspirada en els productes que havia conegut aquí.
Els feia uns xurros salats per sucar amb salsa de pebrots vermells escalivats de primer, i després unes tapes que consistien en una cassola de cigrons i xoriç, unes patates xips amb botifarra negra i ou ferrat i un pa amb tomàquet que, més enllà de la creativitat personal, no tenia res a veure amb l’autòcton. Va posar unes rodanxes de tomàquet sobre una torrada i per damunt hi va posar mantega desfeta amb herbes.
Mentre amb el sopar els amics se’n llepaven els dits, valoraven les menges de Barcelona: “Allà has de menjar tapes per aguantar si vols sortir de nit”, deia un que hi havia estat. Khoo assegurava que era una ciutat “on passar-s’ho bé des del vespre fins a trenc d’alba” i mostraven imatges dels bars oberts de Barcelona com si estiguessin servint menjar vint-i-quatre hores amb les terrasses plenes de gent. La idea que “la segona ciutat d’Espanya” era un lloc on constantment, a qualsevol hora, estàvem halant era la que li quedava a l’espectador. Khoo explicava que als xefs moderns “els agrada servir un platet d’olives acompanyat de qualsevol cosa més complexa”.
Si bé l’experimentació gastronòmica de la cuinera britànica, basada en la inspiració que li genera el producte local, és fins i tot interessant, el més curiós és veure com un estranger explica el teu propi país als seus conciutadans. El tòpic, passat pel sedàs de l’evolució i la modernitat, perdura. Potser la llàstima va ser com es va ignorar el pa amb tomàquet com a acompanyament autòcton, emblemàtic i tradicional a qualsevol lloc, sobretot quan Khoo insisteix que vol plats fàcils. Això de fregar el tomàquet per la torrada no li devia semblar gaire glamurós. El cert, però, és que en cap moment feia una distinció entre el fet català i l’espanyol a nivell gastronòmic en el seu recorregut per Barcelona. Però és obvi que no sempre ens miren com molts voldríem ser vistos.
