L’entrevistador obsessionat amb els pits
El 1975 l’actriu Helen Mirren estava interpretant una esplèndida Lady Macbeth amb la Royal Shakespeare Company. La promoció de l’obra i l’impacte de la seva actuació la va portar a les televisions. A la BBC la va entrevistar Michael Parkinson, el presentador d’un talk show, Parkinson, que va estar trenta-tres anys en antena, del 1971 al 2004. Mirren desprenia l’esplendor que dona el primer tast de l’èxit i la fama a la joventut. I Parkinson, la prepotència de qui ja s’ha acostumat al seu gust.
En la presentació de l’actriu, abans que ella aparegués al plató, la va anunciar com una “reina del sexe”, una “amorosa Boa constrictor ” i encara va afegir que “especialment a l’hora de projectar un erotisme brut”.
El presentador no va trigar gaire a delatar el que opinava sobre l’actriu. Amb altivesa li va preguntar: “¿No tens por que amb el teu equipament no et considerin una actriu seriosa?” Ella va fer veure que no l’entenia. “Vull dir amb els teus atributs físics”, li va aclarir. “¿Atributs físics? ¿Estàs parlant dels meus dits?”, va ironitzar ella. “La teva figura... em refereixo als teus...” i li va mirar els pits. “Ah! ¿Vols dir que les «actrius serioses» no poden tenir els pits grans?”, va forçar ella per deixar-lo en evidència.
L’any 2007, quan Parkinson ja feia el mateix programa a la cadena ITV, va tornar a entrevistar Mirren pel seu paper a la pel·lícula The Queen. I li va tornar a fer referència als seus pits recordant una cita d’ella en un diari. Mirren s’ho va prendre amb sentit de l’humor: “Ai! Com me n’alegro que parlis dels meus pits, Michael. Ja entenc que no ho pots evitar, tenint en compte que la primera vegada que ens vam veure ja me’n vas parlar!” Parkinson es va defensar: “És que et sobresortien!” Mirren, sorpresa, li deixa anar: “No és veritat! No sobresortien! I sigui com sigui, és groller dir-ho! En tot cas, Michael, t’odiava perquè em vas semblar un sexista...” Parkinson no es va disculpar. Va dir que allò va passar fa molts anys i que tots dos eren joves i una mica més estúpids que ara.
Anys més tard, quan The Telegraph li va recordar aquella entrevista a l’actriu, Mirren va ser contundent: “Va ser escandalós! Era la primera vegada que anava a un talk show de convidada i estava terroritzada. Ho veig ara i encara penso... què dimonis! Ho vaig fer molt bé! Era molt jove i inexperta i ell un refotut sexista vell tirapets! Avui dia encara ho nega, però i tant que ho era!”
Fa quatre anys, Parkinson encara s’excusava en l’aparença d’ella i el seu vestit per justificar-se. “Sexista, jo? No! Soc de Yorkshire! I porto cinquanta-set anys casat, així que alguna cosa dec haver fet bé!” Hi ha gent que era estúpida el 1975 i té el mèrit de ser-ho encara més en l’actualitat. Aquests éssers decrèpits ja eren a la tele fa quaranta anys i els seus aprenents continuen sent-hi ara. Hi ha coses que no canvien.
