Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Un regal enverinat

La distinció clàssica marca diferències entre ideologia, moviment i règim. El chavisme no és pròpiament una ideologia ni un règim, és més aviat un moviment. Els moviments acostumen a caracteritzar-se per un lideratge fort i un missatge senzill. El missatge es pot modular. És més difícil, en canvi, substituir el líder. Pot continuar el chavisme, sense Chávez? Nicolás Maduro és l'hereu ungit. Té tots els punts per guanyar les pròximes eleccions. El que s'ha de veure és si donarà lloc a un madurisme o si encarnarà senzillament una continuïtat del chavisme.

En democràcia, els hereus, per molt hereus que siguin, acostumen a girar full. Artur Mas no és una mera continuïtat del pujolisme: de fet, ha fet el salt que mai es va atrevir a fer Pujol. Maragall no va fer de Narcís Serra ni Clos de Maragall ni Hereu de Clos. Però tots ells encapçalaven institucions convencionals, responien a ideologies ben definides i actuaven en el marc d'una democràcia europea -tot i que no exactament madura- bastida damunt una classe mitjana forta, tot i que ara estigui tocada.

El cas veneçolà és diferent perquè el chavisme, que ha tingut la virtut de posar la pobresa a l'agenda, ha patit el defecte de desvirtuar la democràcia. Chávez, tan intuïtiu com pragmàtic, gestualitzava, cridava, es fabricava enemics a fora i a dins i gastava una retòrica grandiloqüent antiimperialista, però acabava venent el gruix de la producció petroliera als EUA, tot i haver-ne matisat la dependència els últims anys sumant el client xinès. Maduro s'ha proposat ser l'hereu fidel. Ha començat bé, acusant els EUA d'haver enverinat Chávez. Però ja veurem com se'n surt. Perquè el regal pòstum que li deixa Chávez també és enverinat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF