Publicitat
Publicitat

PARLEM-NE

Einstein i el PSC

Albert Einstein, el científic que va revolucionar la ciència al segle XX, era un convençut pacifista d'esquerres que ja s'havia oposat, des de la seva Alemanya natal, a la Primera Guerra Mundial. El 1923 -ara fa just nou dècades-, dos anys després de rebre el Nobel, va visitar Catalunya convidat pels homes de la Mancomunitat. El protagonisme el van tenir el científic Esteve Terradas (Institut d'Estudis Catalans) i el polític Rafael Campalans (responsable d'Ensenyament de la Mancomunitat). Campalans, autor de Política vol dir pedagogia , va posar en pràctica el seu esperit didàctic amb Einstein per explicar-li el cas català. El va sumar a la causa d'una Catalunya lliure i socialista. Einstein, al seu torn, va convèncer Campalans que no s'autoqualifiqués de nacionalista.

Va ser a partir d'aquest consell que Campalans va adoptar el concepte de catalanisme. I després de la visita de l'inventor de la teoria de la relativitat, el juliol d'aquell mateix 1923, juntament amb Manuel Serra i Moret, Campalans va consumar l'escissió del PSOE per fundar la Unió Socialista de Catalunya. La seva mort accidental el 1933 va ser un cop per al catalanisme d'esquerres, aleshores agombolat dins d'ERC. Perduda la guerra, des de l'exili, un altre pedagog, Josep Pallach, va agafar el relleu del socialisme catalanista de Campalans i cia.

Els tretze diputats del PSC que aquesta setmana han votat a favor del dret a decidir al Congrés, trencant amb el PSOE, potser sense saber-ho han homenatjat Campalans, Serra i Moret i Pallach. Parafrasejant Einstein, podríem dir: "Hi ha tres coses infinites: l'univers, l'estupidesa humana... i el desencaix de Catalunya a Espanya. I de l'univers no n'estic segur".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF