Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Desmentiments que semblen mentida

Podem discutir sobre l'existència de la veritat, i sobretot de quantes veritats són absolutes i demostrables. Però la mentida no admet tants dubtes. La mentida existeix. Hi ha molts països on la democràcia empeny a dimitir els polítics per haver mentit. Anava a dir pel sol fet d'haver mentit, però retiro aquest "sol fet" perquè no se li pot treure importància. A vegades ho podem trobar hipòcrita, que l'atenció se centri en si va dir la veritat quan li van preguntar més que en els fets en si, per la tendència a considerar més greus els fets que l'intent d'ocultar-los. Però la barrera de no perdonar les mentides, el cordó sanitari de fer que les mentides tinguin un cost, és molt saludable, perquè n'evita moltes. I marca un criteri, una línia vermella, que són les línies que cal pintar quan la gent ja no es posa vermella tota soleta. Probablement un dels símptomes de decadència de la nostra societat no és només la corrupció, sinó la tolerància amb la mentida. L'interès compartit i estès a sembrar confusions diverses perquè res sigui del tot comprovable. Això explica la rotunditat misteriosa dels desmentiments. Hi ha gent que es permet desmentir categòricament fets per guanyar temps. Jo ho desmenteixo i tu prova-ho, i com que trigaràs i potser només en demostraràs la meitat, ja no es recordarà. Però resulta que quan tu negues uns fets no cal que es demostrin tots per evidenciar que has mentit. Només que se'n demostrin alguns ja queda clar que has faltat a la veritat. No es menteix una mica, no hi ha les gammes i els matisos de la veritat. Tinguem-ho present.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT