Publicitat
Publicitat

PAREUMÀQUINES

"Sóc el namber uan"

"Cap grup de comunicació ha treballat tant com Intereconomía per portar el PP al poder". Així engegava l'editorial ahir de La Gaceta , que el diari destacava a la portada, sota el titular en rouge "No hem votat el PP per a això". No se'ls pot negar el desacomplexament. Ara, la medalla que es pengen hauria de ser gegant i de roba, com aquelles del Màgic Andreu. Amb només 20.000 exemplars venuts a tot Espanya i una televisió que no arriba a l'1% d'audiència, pretendre haver dut un partit al govern és francament meritori.

Rajoy el Franciscà

Rajoy ha ensenyat al món les declaracions de la renda i patrimoni, un gest teatral perquè, en cas que hagués cobrat sobres corruptes amb diner negre, difícilment hauria trobat cap casella per poder-los consignar. Els diaris conservadors se'n feien ressò a la portada i aprofitaven per retratar-lo com a gairebé un franciscà: "Rajoy cobra tres vegades menys com a president que a l'oposició" ( La Vanguardia ), "Va passar de cobrar 240.000 euros bruts en el PP a quasi 75.000 a La Moncloa" ( Abc ) o bé "Guanya 164.000 euros a l'any menys que quan era cap de l'oposició" ( La Razón ). El Mundo , en canvi, segueix amb la gota malaia -subtil però implacable- i en fa una lectura del tot diferent amb una simple inversió, gens innocent, dels termes del titular: "Rajoy guanyava el triple al PP del que cobra a la Moncloa". A partir de la mateixa dada objectiva, Rajoy ha deixat de ser el mandatari abnegat que renuncia a tres quartes parts del sou i se'ns dibuixa ara com un senyor que, quan era al PP -recordem-ho: un partit sota sospita- resulta que cobrava el triple que un president de govern. L'ordre dels factors sí que altera el producte.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF