Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

"Què tal us senta, això?"

Amb aquesta pregunta encetava ahir una entrevista un líder d'audiència de la nostra ràdio pública. Ni me n'escandalitzo ni ho trobo estrany: molts ho podem dir si ens relaxem. I és per això que és tan important portar sempre posades -també quan anem d'estar per casa- les alternatives genuïnes.

En la lluita contra la interferència posem massa l'accent en les paraules aïllades i massa poc en les frases i les expressions. I una llengua és més un conjunt de frases que de paraules.

Analitzem la frase començant pel què tal . Aquesta fórmula de salutació està avui tan introduïda que potser l'haurem d'acabar admetent. Tant el GD62 com l'ÉsAdir ja la toleren en usos molt informals, però crec que encara val la pena preferir "Com va (tot)?", "Què fem?", "Com estàs?", "Com anem?"

Fixem-nos que en el context del títol només cal canviar el què tal per com . I sovint n'hi ha prou amb què . En lloc de "Què tal, la pel·lícula?" podem dir "Què, la pel·lícula?" o bé "Què t'ha semblat, la pel·lícula?"

L'ús de sentar planteja més dubtes. Deixem clar, d'entrada, que mai no és bo en català. Ni en el sentit de seure (en una cadira) ni tampoc en el d' assentar (un precedent, una teoria). En aquest últim cas, de vegades sona millor establir o fixar .

Però en la nostra frase no hi va bé ni seure ni assentar . Si parlem de menjar, podem dir posar-se . "L'all no em senta bé" ha de ser "L'all no se'm posa bé". Per a un sentit més ampli, "Com us prova?"; i si encara ho volem fer més genèric, "Com ho porteu?", "Com ho viviu?, "Com us sentiu?"

Però saber tot això no és suficient. Si no ho practiqueu i ho convertiu en un hàbit lingüístic, no assentareu les bases perquè se us posi bé i us provi.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT