Publicitat
Publicitat

EL MERCAT DE FITXATGES

Quatre experts analitzen què passaria si és Arsène Wenger el que guanya el pols entre el Barça i l'Arsenal pel migcampista

I si no ve Cesc, què?

Després de tants dies amb notícies que si Cesc, això, que si Cesc, allò; ara s'acosta, ara s'allunya, ara no s'entrena, ara es lesiona i no viatja, molts aficionats barcelonistes deuen pensar: "Tan imprescindible és Cesc? Passa res si no fitxa pel Barça?" Quan es fa un seguiment mediàtic tan intens de les negociacions d'un fitxatge com el que s'està duent a terme amb el capità de l'Arsenal, si el serial s'allarga massa dies -per tercer estiu seguit- es corre el perill de saturar el culer. I això està començant a passar.

Dimecres el Barça va filtrar que no tindrà cap problema en esperar fins al 31 d'agost per aconseguir el millor preu per Cesc i que fins i tot si fa falta podria esperar al mercat d'hivern. I divendres Arsène Wenger contraatacava dient que no vol perdre el seu capità i que lluitarà per retenir-lo. Arribats a aquest punt de la partida de pòquer, quatre analistes futbolístics responen a aquesta pregunta: "I si no ve Cesc, què?

Ernest Folch, editor

Cesc potser és el primer fitxatge que no arriba per tapar cap forat ni cap carència immediata. És veritat, avui no fa falta cap migcampista més i estem sobrats de talent. Aparentment és un caprici. Però no. Encara que no ho sembli, Cesc és una necessitat imperiosa, la pedra angular que falca tot el projecte. Cesc assegura el futur de l'estil, perquè només ell és capaç d'assumir amb garanties la direcció de la màquina blaugrana. El Barça té el present cobert i justament per això ha de fer un fitxatge a llarg termini. Cesc arriba per deixar un futbol millor no per a nosaltres sinó per als nostres fills. Plantejar el debat de si ara seria titular o no a la Supercopa del mes d'agost és no haver entès el sentit profund de la seva arribada. Cesc és un fitxatge estructural i, a més, seria un cop terrible per al Madrid. Però és també, i per sobre de tot, una petició de Guardiola. Si no ve el Barça perdria garanties de futur i el club decebria l'entrenador per segon any consecutiu. Per això Cesc acabarà venint sí o sí: la directiva es penjarà per fi una medalla, Guardiola tindrà el seu tresor més preuat i els culers tindrem el cel a tocar.

Ricard Torquemada. periodista de Catalunya Ràdio

El fitxatge de Cesc pel Barça s'ha convertit en un dels clàssics de l'estiu, la qual cosa fa que hagi deixat de ser una il·lusió per convertir-se ara en una obligació. I ja se sap que el que fa aquest trajecte s'omple d'a vorriment. El fitxatge d'un dels millors migcampistes del món ha deixat de ser una qüestió futbolística per passar a ser un pols pesat per a tots els protagonistes. Per a Cesc, que s'està adonant que la seva imatge s'està desgastant sense poder-hi posar remei; per al Barça, que es debat entre les possibilitats econòmiques i la insistència de Guardiola, i per a Wenger, que haurà de començar un nou cicle amb la necessitat de guanyar algun títol per sobreviure, perquè la paciència també té un límit a Anglaterra. Tot i això, el Barça és el que ha de viure més tranquil perquè la salut esportiva de l'equip no depèn del fitxatge de Cesc. L'encara capità de l'Arsenal seria un gran reforç perquè comparteix la mirada futbolística blaugrana amb una injecció d'arribada, té la mentalitat competitiva desenvolupada i poc satisfeta i, sobretot, té només 24 anys. Ara bé, si tot es frustra, l'equip de Guardiola continuaria tenint el millor mig del camp del planeta: Busquets, Xavi, Iniesta, Mascherano, Thiago, Keita i alguns minuts de Sergi Roberto. En canvi, Cesc haurà de superar aquests tres estius per continuar creixent. Si torna a casa, perquè haurà de justificar unes expectatives que ell no ha fomentat; si no, perquè el maresmenc haurà d'o blidar definitivament el seu somni.

David Bernabéu, periodista de Cuatro

Des del punt de vista esportiu és difícil dir que és molt greu si no arriba Cesc aquest estiu. I més després d'haver assegurat la continuïtat de Thiago, que, malgrat que només té 20 anys, pot complementar perfectament Xavi i Iniesta. Thiago és un jugador que per les seves característiques pot suplir perfectament Xavi o Iniesta quan calgui sense haver de recórrer a un perfil tan diferent com el de Keita. Realment no és pot dir que seria la fi del món si no arriba Cesc, però per mi sí que és un fitxatge prioritari. La seva arribada al vestidor del Barça suposaria reforçar l'equip amb un jugador contrastat de només 24 anys que és un dels migcampistes més bons del món. Per mi, aquest any s'ha vist que la teo ria de Guardiola i Zubizarreta de la plantilla desplegable comptant amb el filial no ha funcionat. En els partits importants, tenint baixes, Guardiola ha preferit reconvertir Mascherano de central abans que apostar per Fontàs. Això demostra que per competir necessites tenir sempre els millors del món, i Cesc ho és. A banda, si es fitxa Cesc s'està reforçant el mig del camp de cara al futur i s'esglaonen les edats dels migcampistes: Xavi (31), Iniesta (27), Cesc (24) i Thiago (20). És qüestió de mirar a la banqueta i estar més tranquil.

Natalia Arroyo, periodista

En un onze qualsevol Cesc és només un jugador. Un interior, un mitja punta, potser un mig centre. En el cap de Guardiola, en l'esquema del pròxim Barça que imagina, és una peça versàtil a partir de la qual es pot moure tot l'engranatge per inventar un nou equip. Són unes ales de papallona que inicien el canvi. És descans, competència i un nou soci per a Xavi i Iniesta; és arribada des de la segona línia, alternativa amb més combinació que Keita; és solidesa per unir-se al recorregut de Busquets i Mascherano; és passat vertical de Premier que pot accelerar el ritme de la versió taponada d'algun mal Barça en Lliga; és una obsessió que obre mil camins a la pissarra. Potser, un 3-4-3 de toc infinit, de màgia de la casa. La fantasia del Pep més perfeccionista: un equip titular sempre de somni. ¿Un fre per a Thia go? Tindrà menys minuts, sí, però de més alta exigència. Li anirà bé. Cesc, aquell simple jugador, aquell aleteig que ho altera tot. Sense qui es pot sobreviure, amb qui es pot viure molt, i molt bé.