Publicitat
Publicitat

El Barça s'encalla davant un Celtic dens que aprofita el seu físic i la sort per guanyar

Una muralla, deu torres i un mal bot

No feia falta canviar res. Neil Lennon sabia que el camí per esgarrapar punts al Celtic Park era imitar el guió de partit que l'havia deixat a les portes de la gesta al Camp Nou. El camí havia de tornar a ser agònic, havia de fer coincidir molts detalls. Moltíssims. Aquell punt de sort. Aquell punt de mala sort. Tot se li va posar de cara al conjunt escocès, que va endur-se un triomf treballadíssim que va desesperar el Barça. Aquestes derrotes, les que són contra equips ultradefensius, són les que més mal fan als blaugranes. Per impotència. Per frustració. Per conegudes.

Amb un pràctic 18% de possessió, el Celtic va marxar al descans amb l'1-0 gràcies al gol de Wanyama en una acció d'estratègia. Els escocesos en van tenir prou aprofitant els tretze centímetres de més del seu onze inicial per rematar al segon pal un córner. No és que fos un error emparellar Jordi Alba amb el migcampista de Kènia. El problema per a Tito era que qualsevol duel dins l'àrea deixava el Barça amb inferioritat física. La mitjana d'altura del Celtic era d'1,87 metres, mentre que la blaugrana superava per poc l'1,74 m. Song, el més alt (1,85 m), era el quart més baix de l'alineació local. Impossible trobar una combinació de marcatges mínimament favorable. Tots ells, excepte Commons, eren torres.

Tampoc és que el Celtic explotés excessivament aquesta superioritat, però li va permetre avançar-se en el marcador i sobreviure amb el curt avantatge durant tot el partit. La muralla defensiva escocesa va ser tan espessa com al Camp Nou i va tenir tantes esquerdes com a Barcelona. Però la precisió de cara a porteria que van tenir Iniesta i Jordi Alba no va ser tan perfecta a Glasgow. I, quan ho va ser, va aparèixer Forster per salvar el seu equip. Amb la mà, el peu, el cos.

Dinamisme en atac

El Barça va atacar bé. Molt bé, en molts moments. Si no va marcar gol abans va ser per la densitat de futbolistes prop de la frontal de l'àrea i per l'encert del porter. En l'inici del matx, quan el Celtic estava relativament avançat, Alexis va serpentejar des de la banda esquerra per situar-se entre centrals. El xilè va oferir línies de passada a l'espai i mobilitat interior. Sumat a l'amplitud que, per la dreta, donava Pedro i, per l'esquerra, aportava Jordi Alba cada cop que pujava, el Barça aconseguia mantenir la defensa del Celtic allunyada de Messi, Iniesta i Xavi. Però els pilotaires blaugranes no van poder rematar cap de les seves bones combinacions, ni a través de parets, ni de xuts llunyans ni d'aparicions des de segona línia. Sobre les mateixes bases, però amb canvis de peces (Villa per Alexis, Cesc per Song i Piqué per Bartra), el Barça va seguir movent el Celtic a un, dos tocs. Però sense encert. Ni tan sols quan Messi, desesperat per dins, va buscar-se un espai caient a la banda dreta, des d'on va aparèixer per caçar el rebot del 2-1.

Amb paciència i rigor, el Barça va fer el seu atac i gol sabent que, a la mínima pèrdua, el recuperador buscaria connectar amb Miku i Samaras per trencar el Barça al contraatac. La targeta groga de Song al minut 13 va complicar la gestió d'aquesta transició, perquè el camerunès va haver de seguir ocupant-se d'un espai immens de camp censurat. El seu canvi, obligat per evitar una expulsió, va traslladar aquesta responsabilitat a Xavi, que va menjar-se un bot que va habilitar el rapidíssim Watt per sentenciar la derrota.