Publicitat
Publicitat

CICLISME

El vallenc estava preparant el seu debut al Tour de França

La mort accidental de Xavier Tondo deixa un buit en el ciclisme

La tragèdia continua planant sobre el món del ciclisme. Després de la mort del belga Wouter Weylandt en una caiguda al Giro d'Itàlia, Xavier Tondo va morir ahir al matí en un apartament de Pradollano (Sierra Nevada). El català, que feia uns dies que estava concentrat, es va quedar atrapat entre el seu cotxe i la porta del garatge i el seu company d'equip Beñat Intxausti, que l'acompanyava aquests dies, no va poder fer res per salvar-lo.

Tondo, als 32 anys, estava ultimant la preparació per fer el seu debut al Tour de França, on tenia l'oportunitat de liderar un equip amb el potencial del Movistar Team. El vallenc afrontava la cita amb molta il·lusió, i més després dels primers èxits amb el nou patrocinador de l'equip d'Eusebio Unzué: havia aconseguit la seva primera victòria en la contrarellotge del Tour de San Luis argentí, i també la primera posició en una classificació general, la de la Volta a Castella i Lleó, fa poc més d'un mes.

Sempre lluitant

El corredor del Movistar Team es trobava en un moment dolç de la seva carrera, després d'uns anys força complicats. Havia tingut uns anys difícils, no tan sols per la lluita contra les lesions -com una doble fractura de fèmur que va ajornar el moment de convertir-se en professionals fins al 2003 o una mononucleosi que va frenar la seva gran progressió l'any 2006-, sinó per la falta d'oportunitats de competir amb equips espanyols, així que, com tants d'altres, va haver d'emigrar a Portugal.

Després d'un pas efímer pel Barbot l'any 2004, va tenir la seva gran oportunitat amb el LA-MSS de Manuel Zeferino, al qual va arribar avalat gràcies als bons resultats obtinguts al país veí, com la victòria l'any 2005 a la Volta a l'Alentejo, quan corria amb el Catalunya-Ángel Mir. A Portugal hi va estar els anys 2007 i 2008, i hi va aconseguir un triomf determinant: la victòria final de la Volta a Portugal, tot un esdeveniment en aquest país, que el va confirmar com un gran escalador.

Un ràpid ascens

Les millores en el rendiment de Tondo es van anar fer evidents a mesura que gaudia de més confiança i d'un calendari més extens. Va ser en el seu retorn a Espanya amb l'Andalucía-CajaSur quan va aparèixer l'interès dels grans equips pr ell, gràcies al bon rendiment en voltes com les d'Andalusia i Burgos. No va trigar a arribar la seva gran oportunitat internacional, i el 2010 va entrar a l'equip suís Cérvelo-TestTeam, en el qual, a l'ombra de Carlos Sastre, va aconseguir grans fites.

Va començar amb el triomf d'etapa a la prestigiosa París-Niça, en la qual va aprofitar per reivindicar, mostrant les dues mans obertes, la seva lluita de molts anys i les deu victòries del seu palmarès. A continuació van venir l'etapa reina de la Volta a Catalunya i el segon lloc de la general, i, després de superar un trencament de clavícula inesperat, un sisè lloc a la general de la primera gran volta que va acabar, la Vuelta a Espanya, que feia pensar que enguany podia aspirar molt alt en les seves noves aspiracions.

Tot aquest procés, però, el va portar amb la humilitat que el caracteritzava. Ningú no tenia mai res a retreure a Xavi Tondo. Ben al contrari; la seva vitalitat i alegria permanent, combinades amb una sinceritat absoluta, el convertien en un exemple esportiu i humà en el món del ciclisme que de ben segur deixarà petjada durant molt temps.