Publicitat
Publicitat

ESPANYOL

Un gol de Sergio García permet a l'Espanyol derrotar el Celta

Victòria pràctica i merescuda per respirar fora del descens

Javier Aguirre i els seus homes se'n van anar a dormir ahir amb la satisfacció de saber que tancaran la jornada fora del descens. Passi el que passi. El triomf per la mínima contra el Celta, gràcies al gol de Sergio García, va permetre a l'equip arribar als 18 punts i fer un salt en la classificació. Sense brillantor, amb un futbol pràctic, l'Espanyol va derrotar un rival directe i ja n'espera un altre, el Mallorca.

L'Espanyol va ser millor que el Celta al primer temps, tot i que van ser els gallecs els primers a crear perill, amb un cop de cap de Iago Aspas que Kiko Casilla va salvar amb un puny àgil fregant el travesser. Verdú, poc després, va enviar als núvols una rematada rasa de Stuani des de la banda dreta, en el preludi de l'1-0 que Sergio García sí que va enviar al fons de la xarxa, després d'un desmarcatge intel·ligent a l'esquena de Cabral. El gol va donar consistència als homes d'Aguirre i va gelar les idees a un Celta inofensiu, incapaç de connectar amb Iago Aspas i de trobar sentit a la mobilitat de Krohn-Dehli i Álex López. Roberto Lago, des de l'esquerra, tampoc va saber què fer amb l'autopista que tenia.

Amb tot, l'Espanyol va anar sentint-se cada cop més còmode sobre el terreny de joc, segur i convençut. Sergio García, barallat amb Cabral, va fer-se gran en el cos a cos per baixar totes les passades llargues dels seus companys. Simao va ser pràctic per l'esquerra, Verdú va buscar inspiració als tres quarts de camp i entre Baena i Víctor Sánchez cobrien l'infinit mig del camp periquito per alliberar Colotto i Forlín, pendents d'Aspas i Mario.

La fórmula va funcionar i l'Espanyol va veure passar els minuts sense patir, controlant amb criteri la possessió de la pilota i trenant accions d'atac amb molts efectius en camp rival. Javi López i Capdevila van atrevir-se a anar endavant, i també Baena, impulsiu com sempre, va buscar aportar verticalitat des de zones interiors.

El pas per vestidors, però, va treure la versió més conservadora de l'Espanyol, la poruga. Els blanc-i-blaus sabien que el Celta, obligat a reaccionar per mirar de remuntar, hauria de fer un pas endavant i van confiar que això els donés una errada o els obrís un forat per marcar un gol que sentenciés el matx. La conseqüència d'aquest plantejament va ser un segon temps ensopit, fred, i només el ritme lent amb què avançaven els minuts i la incapacitat periquita de resoldre el duel van afegir emoció. Stuani, amb dos cops de cap, va tenir a l'abast el 2-0, però Javi Varas va mantenir viu l'equip gallec i va allargar l'agonia de l'afició, incòmoda amb un marcador tan curt a favor i desesperada davant els últims contraatacs fallats.

Però la fe defensiva dels d'Aguirre i la falta de punch gallec van ser prou argument per sumar punts. Tres que moralment semblen sis i, amb la derrota del Mallorca, el pròxim rival, fins i tot nou. Suficients per abandonar el descens. Per fi.