Publicitat
Publicitat

EL GERMÀ PETIT

Raich, Bernis i lluitar per una idea

Són poques les viles del país que poden presumir d'haver fornit un futbolista reconegut als dos representants catalans més longeus a Primera, Barcelona i Espanyol. La Pobla de Segur, amb Carles Puyol i Marc Bertran, n'és un exemple recent. L'efemèride de la final perduda pels periquitos a Leverkusen, però, ens ha recordat que fa tres dècades que una població ajaguda a la falda de Collserola també ostenta aquest honor. Molins de Rei va donar Josep Maria Gallart al conjunt de Sarrià, però, mig segle abans, havia donat Josep Raich al de les Corts. Tan important com aquests fets és, però, que en cada població hi hagi persones sensibles amb la història esportiva de la vila i la cuidin. I és més remarcable quan no són, d'ofici, historiadors o periodistes, però construeixen retrats sòlids de clubs i esportistes empesos per l'admiració, el record o la curiositat.

Un d'ells és l'Oriol Bernis, de professió fisioterapeuta i aficionat al Barça i al futbol en general i part de l'arbre genealògic de Josep Raich. Bernis explica que la lectura del treball de Josep Maria Solé i Sabaté i Jordi Finestres El Barça en guerra el va empènyer a treure l'entrellat del sobtat abandonament de la disciplina blaugrana per part de Raich, el mes de setembre del 1936, per enrolar-se a l'equip occità del Seta, llavors a Primera Divisió francesa. Va ser una de les situacions més polèmiques i controvertides dels primers mesos d'afectació de la Guerra Civil a l'esport català. Els diaris, apressadament, van atiar la hipòtesi de la rebel·lia, però mesos després, quan la FIFA va autoritzar que Raich jugués amb el Seta per tractar-se d'un refugiat, es va introduir tímidament en la història un matís transcendent sobre el qual Oriol Bernis ha aprofundit, en un llibre autoeditat al qual seria injust que el caràcter local i humil restés interès: Driblant la nit . Es ven només a Molins, però a Facebook.com/driblantlanit podeu contactar amb l'autor.

Fill d'una família molinenca de tota la vida dedicada a la compravenda de porcs, Josep Raich i Garriga (1913-1988) és descrit acuradament per l'Oriol com un jove condicionat per diferents elements característics del temps que va viure. Un, la ferma reticència de la família de Raich al fet que el seu fill es dediqués professionalment al futbol i, a part de prendre mal i encaixar les ires dels espectadors, pogués aparcar un negoci familiar que funcionava i que, de fet, el noi de cal Porcater no va deixar mai de banda llevat de les temporades d'un exili originat pel segon condicionant. Raich, com la seva família, era catòlic practicant i va començar a despuntar en l'equip molinenc de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Quan aquest moviment de joventuts catòliques impulsat l'any 1931 pel capellà Albert Bonet i Marrugat va començar a estructurar-se, una de les àrees en què va exhibir més vitalitat, inspirat com estava en els sokols txecs, va ser l'esport. Una ràpida recerca dóna fe d'equips fejocistes creats arreu del país: Manresa, Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Salt, Olot... o Molins de Rei.

L'adscripció fejocista de Raich el va condemnar, però, arran de l'esclat de la revolució anarquista que va seguir l'Alzamiento feixista del 1936. Oriol Bernis relata amb vivacitat crua com els excessos dels anarquistes locals, capitanejats per Manuel Marín, d'ofici peó de construcció, van estar probablement entre els més irreflexius del país. A Molins de Rei encara se'n recorda i se'n relata una brutalitat colpidora. La casa de la família Raich va solucionar un primer registre gràcies al fet que un dels milicians que s'hi va presentar coneixia prou el jove futbolista per saber, també, la seva bonhomia. A l'inici de la tardor del 1936, però, la captura de Carles Vilà, amic fejocista de Raich, va obligar a un apressat exili, també futbolístic, que l'autor descriu amb precisió gràcies a una laboriosa recerca en els diaris locals francesos del moment.

Oriol Bernis ha fet un treball necessari, però a més l'ha resolt amb encert, mostrant un cop més la precisa caixa de ressonància de tants àmbits vitals que és el futbol, i sense descuidar-se de resseguir l'evolució tàctica del recordat Josep Raich i Garriga.

A Carlos Turmo.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT