Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

A Qatar, menys Espanya i més Europa

Que t'entrevistin a Al Jazeera sobre qüestions domèstiques et permet fer-te una idea més clara de la imatge que transmets al món que la que et poden oferir tots els estudis de mercat que puguis pagar. Coneixent més que ningú el terreny que trepitjava, Sandro Rosell no va perdre el somriure en respondre preguntes com si Guardiola és arrogant i per això no fitxa defenses, per què no volia contractar Samuel Eto'o o què va passar perquè el Barça es deixés guanyar per un resultat d'escàndol, 11 a 1, contra el Madrid als llunyans anys 40. La cara d'estupefacció del presentador entrevistador era eloqüent en plantejar-li per què el Barça no vol jugar en un estadi molt més modern i còmode en una altra ubicació. O si s'ho ha pensat bé això de renunciar a tots els diners que poden entrar al club si renuncien a les tradicions horàries catalanes i s'apunten a la moda de jugar a les 12. Raonaments com aquests deuen semblar realment exòtics a ulls llunyans.

Als líders polítics els encanta tractar grans temes quan els conviden en escenaris com Al Jazeera, allunyats de l'esgotador dia a dia a casa. I al cap i a la fi Sandro Rosell i Florentino Pérez tenen (o haurien de tenir) tanta influència en el futbol europeu com Merkel i Sarkozy en el joc polític comunitari. Per això és especialment important el camí que va insinuar el president del Barça davant d'una audiència milionària: menys Espanya i més Europa. Ja sabíem que era partidari de reduir la Lliga Espanyola a 16 equips. Des d'ahir sabem que això forma part d'una proposta molt més ambiciosa que implica tocar l'estructura del negoci, retallar la competició nacional per guanyar dates i ampliar la Champions League amb més equips. O el que és el mateix, perdre llast a casa per guanyar temps per a Europa, seguir cobrant el mateix en drets televisius al cap de l'any i augmentar el que reben els que podrien anar a competició europea i que ara hi tenen el pas barrat. Passa desapercebut però si la iniciativa va de debò i té èxit, som al davant del que podria esdevenir el primer passet cap a una futura lliga europea de veritat.

Es tracta d'una carambola que només poden fer possible Barça i Madrid si van plegats a negociar amb els clubs d'aquí i amb la UEFA, que seguint amb els símils econòmics vindria a tenir el poder sobre el futbol d'una agència qualificadora com Standard & Poor's sobre les nostres vides de pobres consumidors continentals. El projecte tindrà molts enemics però ningú com Mourinho pot dinamitar l'entesa entre els grans.