Publicitat
Publicitat

La passivitat local convida el Barça a pujar amb molts homes i això els treu espai

Ocupar l'atac en excés facilita la defensa rival

Acabar el partit amb deu córners a favor i prop d'una desena de xuts a porteria quan tot l'equip rival s'ha esperat tancat davant la seva pròpia àrea és una tasca dificilíssima i que té molt de mèrit. Molt. És cert que el Barça s'ha posat el llistó tan alt que tornar a veure com Messi es queda sense marcar, que el partit es desencalla a pilota aturada i que un cert neguit ronda la banqueta blaugrana tot i tenir més del 75% de la possessió perquè el marcador no és prou ampli, fa complicat valorar en la mesura justa una victòria com la que ahir es va aconseguir a Granada.

Sense profunditat ni espais

Va ser un partit ensopit, lent i horitzontal. Però no perquè el Barça no busqués el gol ni jugués el duel de Lliga amb menys intensitat que altres partits, sinó perquè no era fàcil trobar espais per atacar l'espessa defensa del Granada. El Barça va acumular tants homes en posicions ofensives que va fer fàcil la resistència local. En la segona meitat, va intentar desocupar la frontal de l'àrea per no ser-hi tant, sinó aparèixer-hi, però seguia sense ser una missió senzilla.

Tancat en dues línies molt juntes de quatre homes, el bloc andalús va bascular al ritme de la pilota, reculant fins al punt de penal, ofegant els espais interiors dels blaugranes i cedint-li les ales perquè fossin Cuenca i Pedro els que busquessin desbordar. Quan van optar per desbordar i fer una centrada a l'àrea, no van trobar rematador i això els va limitar el ventall d'alternatives ofensives a alguna combinació interior o alguna diagonal en ruptura per rebre a l'espai.

Però ahir no hi havia espai per fer-ho perquè qualsevol passada en profunditat estava condemnada a morir per línia de fons. El Granada va bloquejar la connexió entre Cesc i Messi (l'argentí va perdre el 40% de les passades de l'equip) i va aconseguir limitar el camp de visió de Xavi, que, arribats a un moment crític de partit, va decidir -amb criteri- guardar la pilota i no arriscar. Com que era impossible avançar i el marcador ja era favorable gràcies a una falta magistralment executada per ell mateix, la missió va ser no perdre la pilota, conservar-la. Possessió per possessió.

Busquets, el millor en atac

La passivitat local va exagerar la vocació ofensiva dels laterals blaugranes i va ser habitual veure Maxwell i Alves vivint a la mateixa altura que Xavi o Busquets, que avançava la seva posició durant la fase de creació. El mig centre va fer bé de pivot, va oxigenar els atacs per fer sortir la defensa del Granada. També va trencar línies amb bones conduccions i va coordinar els seus moviments als de Xavi i Cesc. Però la seva principal funció va ser permetre a l'equip multiplicar els fronts d'atac sense patir en defensa.

De seguida que es perdia la pilota, ell era l'encarregat de marcar la pressió per frenar el contraatac andalús i donar temps als dos laterals a recuperar les seves posicions defensives. El Granada va jugar a reaccionar, va regalar la pilota, va limitar-se a defensar-se a camp propi, però a la seva manera també va voler atacar i, en certs moments, va arribar a pujar amb sis o set futbolistes. Busquets va saber compensar els desajustos defensius després d'un mal atac i va permetre a Mascherano i Abidal viure tranquils.