Publicitat
Publicitat

Alves, lateral boig o extrem responsable

"Noi, via lliure, La banda és teva"

Només el Barça actual podria celebrar, com si fos un gol -gairebé un títol-, la renovació d'un lateral dret. Perquè només aquest Barça és capaç d'interpretar les infinites accions de joc que un futbolista, des de la defensa i des de la banda, pot provocar. Com pot desequilibrar. Com pot desencallar partits. Com pot fer ballar, al seu ritme incansable, tots els seus companys i, al darrere, tots els rivals, desesperats, impotents.

Dani Alves és una de les peces claus del Barça, la base sobre la qual pivoten cadascuna de les peces que l'exigent pissarra de Guardiola encaixa mil·limètricament. Dominador de la banda dreta amb una llibertat condicionada, supera línies de pressió a través de la conducció, a través de desmarcades a l'espai, a través de parets magnífiques amb Pedro, el seu millor company d'aventures. Blindar-lo fins al 2015 és evident que no garantirà títols fins aleshores, però sí que és una manera d'assegurar la continuïtat d'una proposta futbolística agosarada, innovadora en tant que experimental en atac, amb un punt de bogeria, de romanticisme.

L'efecte papallona

Cada moviment que inicia Alves pujant la banda és com un senyal que interpreten els companys, ja sigui Pedro per desplaçar-se al centre, Messi per buscar la paret o Villa per imaginar abans d'hora una centrada, o Xavi o Iniesta per inventar-se una assistència diagonal a l'àrea, o Piqué per tancar en defensa o Busquets per preveure la cobertura.

El brasiler és tot potència, capaç de córrer la banda durant noranta minuts. Aquesta exagerada profunditat de recorregut incansable és el pes que inclina el Barça a la dreta, com una balança, i Guardiola l'aprofita, quan convé a l'equip, per renunciar a tenir un extrem pur i cedir-li la funció ofensiva (com fa ben poc contra el València a Mestalla). I alhora Alves segueix baixant a ajudar, a iniciar jugades. I a pressionar per robar més pilotes que ningú (més de sis cada partit). Alves és un lateral que fa d'extrem, un extrem que fa de lateral.

Un futbolista acaparador, fins al punt de ser el tercer de l'equip amb més incidència en el joc de toc. Amb 2.342 passades, només Xavi (2.813) i Iniesta (2.397) el superen. No és casual, doncs, que sigui el quart que més faltes rep, conscients com són els rivals que per ell passa bona part del perill culer. D'aquí que mentre a Barcelona festegen retenir Alves fins al 2015, a Madrid es lamenten. Més. Perquè tot continua.