Publicitat
Publicitat

POLIESPORTIU

“No és el mateix competir per subsistir que per guanyar”

El taekwondista Joel González alerta dels riscos de dependre del patrocini públic

Joel González entrena sis hores diàries, però ha trobat temps per llicenciar-se en criminologia i treure’s un màster en riscos laborals. El taekwondista, a més, defensa que els esportistes han de comprometre’s amb els seus patrocinadors. “El temps és complicat, però del temps es pot treure temps. Completar una preparació d’elit és car i hem d’agafar compromisos amb les marques que ens ajuden a pagar els viatges i a entrenar-nos amb les millors condicions. El patrocini privat és molt important perquè el públic té a veure amb els resultats. No és el mateix competir per subsistir que per guanyar, i anar a un campionat sense l’angoixa de dependre dels resultats per obtenir una beca o una subvenció és important”, va recordar durant la taula rodona Present i futur del patrocini esportiu, una iniciativa de la Fundació Catalana per a l’Esport que va reunir a Barcelona diferents protagonistes del sector esportiu.

“Els esportistes entrenem moltes hores i arribem a casa cansats, amb ganes de buscar el sofà, però quan aconsegueixes un patrocinador no s’acaba la relació, sinó que comença. Ens convé involucrar-nos i donar visibilitat als patrocinadors, ja que és la manera d’assegurar-nos ingressos que ens permetin competir amb més garanties. L’activació dels patrocinis és clau i nosaltres hem d’ajudar a proporcionar experiències concretes”, va opinar el doble medallista olímpic.

Els especialistes que van intervenir en la taula rodona li van donar la raó. “El futur del patrocini esportiu passa per les experiències. Les marques busquen la manera de parlar directament amb els fans i el branding ha passat a tenir un valor residual. La manera de consumir esport ha canviat i les companyies busquen esdeveniments esportius que et permetin viure una experiència”, va opinar David Serrahima, director general d’Octagon.

Els nous reptes del sector

Josep Maria Gay de Liébana, president de la comissió d’economia i finances de l’esport del Col·legi d’Economistes de Catalunya i professor d’economia financera i comptabilitat de la Universitat de Barcelona, va recordar la necessitat que els clubs esportius tenen d’augmentar els ingressos per patrocini. “El sobredimensionament de les inversions ha generat un deute financer estrangulant. L’esport professional té un problema. Els clubs de bàsquet de la Lliga Endesa, per exemple, es gasten el doble dels diners que ingressen, i això es insostenible”, va analitzar. “Quan una marca patrocina un club, les dues parts en surten guanyant”, va afegir Sergio Muñoz, adjunt a la direcció de Fiatc Assegurances.

“Catalunya té 18.000 entitats esportives registrades. El sector esportiu no és una anècdota, és una realitat que neix de la voluntat social, però no n’hi ha prou amb els ajuts públics i cal despertar l’interès del sector privat”, va recordar Gerard Figueras. El secretari general de l’Esport es va queixar de la manca d’eines de mecenatge. “L’esport és un valor fonamental, una responsabilitat pública. Els beneficiaris del patrocini esportiu no són només els esportistes que el reben, sinó la societat en general, i és per això que ha de tenir un tractament fiscal específic”, va dir Miquel Roca, soci de Roca Junyent Advocats.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT