Publicitat
Publicitat

Anàlisi tècnica

Semblances entre Busquets i Mascherano

Mateixa essència, dues interpretacions

El pivot defensiu és una peça clau en l'equilibri d'aquest Barça. Contradictòriament al que es pugui pensar, és un dels jugadors més importants per garantir un bon atac. D'una banda, perquè permet alliberar als futbolistes més creatius perquè puguin organitzar les accions amb confiança i atreviment, segurs perquè darrere tenen algú que els protegeix l'esquena. I de l'altra, perquè manté ajuntades les línies en defensa, fent d'un equip que podria ser vulnerable per l'elevat nombre d'efectius amb què ataca, un bloc sòlid i ordenat que recupera ràpid la pilota i pot encadenar atacs un darrere l'altre.

Comencen a assemblar-se
Entre Busquets i Mascherano, la primera opció és el de Badia. Amb diferència. Però el bon rendiment de l'argentí l'està fent guanyar en confiança i cada dia sembla més adaptat al joc del Barça. No és només un recanvi per rotar Busquets, és un futbolista que manté el to de l'equip, la intensitat, i aporta detalls anglesos al joc. Però encara li queden defectes per polir -a Anglaterra no ho serien, però sí que ho són a la Lliga-. Són molts anys de Premier.

El Jefecito cada dia s'assembla més al que ha de ser i al que s'esperava d'ell. Agafant Busquets com a model, ha ajustat la seva intensitat a la pilota dividida. Ja no hi va amb excés d'energia, no fa tantes faltes. Tot i així, amb la meitat de minuts que Busquets en Lliga, ha fet les mateixes faltes, dotze, i ha rebut una groga més. Però en favor de Mascherano, l'argentí recupera una pilota més per partit que el català.

En tasques ofensives, les estadístiques també ajuden Mascherano a suavitzar la sensació que és un clar suplent. Aparentment, acompanya menys les jugades d'atac, té menys arribada, però les xifres són molt paral·leles: ha rematat més que Busquets, però ha fet menys assistències i ha trepitjat menys l'àrea rival. Al català se li recorda un gol a San Mamés, al contracop. Mascherano, encara no s'ha estrenat.

El de Badia ha crescut mamant Barça a casa i això es transmet en la naturalesa amb què juga i s'acobla al joc col·lectiu, a la combinació. Mascherano, provinent d'un futbol més individualista com l'argentí, o més trencat i vertical, com l'anglès, es desconnecta de les jugades i es limita a mantenir la posició, content en la feina fosca de simplement ser allà per si cal intervenir per tallar un contraatac rival. Això explica que Busquets hagi rebut 36 faltes i Mascherano només 9. Quan no es té la pilota, difícilment te la vulguin prendre. Conscient d'aquest esforç d'adaptació i del bon ritme d'integració de l'argentí, Guardiola comença a donar minuts importants a Mascherano, no només els residuals; encara que contra el Betis Busquets sigui l'escollit en l'anada i, amb tot decidit, probablement jugui l'argentí a la tornada a Sevilla. La sort és que Mascherano ha entès que jugar al millor equip del món implica això i que cap minut, per regalat que sigui, es pot menysprear.